Corren mals temps per a la lírica

Àlex Masllorens, col·laborador de Justícia i Pau

Aquests són mals temps per a la lírica. Tots sabem qui ha provocat la crisi o, com a mínim, qui és segur que no l’ha provocat. Està clar que els qui més en pateixen els efectes perversos són els més pobres, però curiosament hi ha una bona part de la societat que s’entesta a responsabilitzar-los a ells. És el que passa, per exemple, amb les persones immigrades; i en parlo genèricament perquè hi ha una tendència, cada cop més visible, a donar-los les culpes de tots els nostres mals també d’una manera genèrica i indeterminada. A sobre, alguns responsables polítics atien el foc i n’han fet un leit motiv recurrent de les seves campanyes.

En els temps de crisi apareixen i es manifesten més obertament les baixes passions; les persones tendeixen a sentir-se més febles, més insegures, i si no hi ha un pòsit moral una mica consistent, és més fàcil deixar-se convèncer per arguments demagògics. Aquests dies, per exemple, estan fent córrer per internet unes fotos de la nova presó de Figueres amb uns missatges explícits i d’altres subliminals. La primera conclusió és que hem gastat massa diners per fer un centre penitenciari massa luxós que, per acabar-ho d’arreglar, acollirà més estrangers que no pas espanyols. I la segona, que no és el primer cop que veig en missatges electrònics d’aquest tipus, és que el nostre país és el que tracta millor als delinqüents, especialment els estrangers.

Em causaria admiració que hi hagués persones que es prenguessin la molèstia i el temps per elaborar aquest tipus de missatges (generalment amb una bona qualitat tècnica), si no fos perquè tendeixo a ser malpensat i crec que hi ha una mà negra que sap molt bé el que està fent.

Espanya ha passat, en pocs anys, de ser un dels estats europeus amb menys presos per deu mil habitants a ser el que en té més. I això ha estat fruït de les diverses reformes del Codi Penal. També som el país que més ha reformat el Codi Penal en la darrera dècada, la qual cosa és una autèntica aberració, perquè la legislació penal s’hauria de reformar amb molta més prudència. Aquí, els canvis del Codi es fan a cop de titular de diari, i no hi ha res pitjor. Espanya té més presos que els països de l’entorn, una altra qüestió és que (almenys fins avui, i només faltaria!) es faci prevaler el principi constitucional de que les penes de presó tenen com a objectiu principal aconseguir la reeducació i la rehabilitació de les persones. Esperem que almenys això no ens ho canviïn, malgrat els desitjos i les males arts d’alguns demagogs i populistes.