Pasar al contenido principal

30-11-10-2.jpg

El passat 21 d’octubre la Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració va organitzar una taula rodona al Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona, amb representants dels diversos partits polítics. Tres qüestions que havia plantejat la plataforma centraren les intervencions: les prioritats polítiques que cal desenvolupar a Catalunya en relació a la immigració en un context de crisi i amb les noves competències de la Generalitat; el posicionament davant la nova Llei d’Acollida (pendent també de possibles impugnacions davant del Constitucional), i l’ús de la immigració com a argument electoral i en relació a la cohesió social.

Hi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós d’ERC, Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. A tall de resum, destaquem algunes de les qüestions que es plantejaren.

El PSC va insistir que cal treballar per a una única societat i posar els mitjans perquè les persones nouvingudes puguin trobar-se en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit la Llei d’Acollida, el Pacte Nacional per la Immigració (signat per tots els partits llevat del PP i de Ciutadans), la Llei de Llengua i els programes de formació ocupacional són instruments per a fer-ho realitat. Un altre eix fonamental és consolidar l’Estat del Benestar per evitar la percepció de pèrdua entre els veïns. La Llei de Barris, les aules d’acollida, els plans d’entorn, i la priorització de la integració de les dones van per aquest camí.

És important mantenir l’empadronament com a instrument administratiu que serveix per comptar els recursos que necessita la població. Si es deixa de banda, creixerà la marginalitat i serà difícil que l’accés a la salut i a l’educació mantingui la qualitat.

Un ús electoral de la immigració pot atemptar contra la convivència i incrementar els conflictes. Cal evitar que els immigrants es converteixin en el cap de turc.

ERC assenyalava la diversitat del perfil de la població immigrada i la necessitat de fomentar les iniciatives emprenedores dels propis immigrants i promoure la formació, tant laboral com el coneixement de la llengua, combatre l’analfabetisme i potenciar una societat d’acollida amb drets i deures. La promoció del voluntariat lingüístic, la distribució equitativa dels alumnes immigrats a les escoles s’encaminen en aquesta direcció. El padró ha de reflectir en nombre i característiques la població real d’un indret.

Els partits tenen el deure de parlar de solucions estables i no de canviar el discurs segons l’entorn i el moment. Cal tenir present que amb la crisi arriben menys immigrants i que a Catalunya s’ha passat d’un 33 % d’irregulars al 7 % actual.

- El PP és partidari d’admetre només la migració legal que pot absorbir la nostra societat. Es proposa, doncs, controlar-ne el flux i lluitar contra la immigració irregular. Pensa que els immigrants han d’aprendre les llengües del país on viuen –sense que ningú li digui quina– i es queixa que no hi ha fons per a l’ensenyament del castellà. El PP és contrari als ghettos i als pisos pastera. Creuen que és molt important respectar les normes de convivència.

ICV va posar l’accent en la crisi i va insistir que cal atendre les persones més vulnerables, prescindint del seu origen. Valora la necessitat de canviar el model de l’economia especulativa,d’incrementar les mesures fiscals i de controlar el frau fiscal i la irregularitat laboral. El Pacte Nacional per la Immigració i la Llei d’Acollida són el marc idoni perquè els ajuntaments treballin l’acollida i surtin al pas de problemes de convivència. Les mediacions són un bon instrument. Opinen que tota persona ha d’estar empadronada i té drets i deures. Invisibilitzar les persones és condemnar-les a la vulnerabilitat. Pensen que el millor instrument d’integració és l’escola pública i qüestionen els espais de benvinguda. En qualsevol cas, l’esforç per a la integració ha de ser per part dels immigrants i per part dels autòctons. Cal evitar de totes totes els discursos racistes. I per això ICV opta per denunciar-los, en el criteri que Catalunya és un sol poble.

Després d’aquestes intervencions s’obrí un torn obert de paraules entre els assistents.

Eva Palau és secretària de la Delegació Diocesana de Pastoral Social de Barcelona

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.