Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau
El president per fi sap qui mana aquí. Ja ho ha assumit i ha tirat la tovallola. Ja no hi ha espai per a polítiques socials perquè els mercats s'enfaden. Ja no podem mantenir l'edat de jubilació perquè els mercats s'enfaden. Ja no podem pagar una petita ajuda a qui no troba feina perquè els mercats se'ns cabregen. Hem de vendre el patrimoni públic perquè com tinguem una mica de dèficit els mercats entren en còlera. I és clar, quan els mercats es posen a males, què pot fer un govern?
A més, hem estat tan dolents durant tot aquest temps que, per evitar que ens rescati la Unió Europea o el FMI, ara hem de rectificar. Perquè clar, la sanitat pública espanyola és la de major qualitat d'Europa, l'educació pública la que millor funciona, les pensions les més altes, les prestacions per desocupació asseguren en aquest país que tota persona visqui amb dignitat fins que troba una feina en condicions, els contractes ofereixen estabilitat, les infraestructures són les millors del continent ... que ha arribat el moment de retallar. Prou de polítiques socials improductives que han portat a aquest país a la ruïna, ens repeteixen els portaveus dels mercats.
El president del menys socialista dels governs de la història d'Espanya ja no decideix en clau política (si alguna vegada ho ha fet) i ara funciona com una entitat empresarial més, la número 38 de la reunió que van mantenir recentment el Govern i les 37 empreses més grans del país.
El president s'equivoca si pensa que sent amic dels mercats, aquests li recompensaran. Potser Zapatero no acaba de comprendre que els mercats mouen els seus capitals als llocs on major benefici poden obtenir i més confiança perceben, independentment de que siguis o no amic seu. Un país amb 4,5 milions d'aturats, dels quals 1 milió no rep cap ajuda i als quals se sumaran centenars de milers que ara cobraven els 400 i escaig euros i amb milions de pensionistes que reben al mes una miserable paga, està abocat a tal conflicte social, que pot ser que finalment els mercats fugin d'Espanya espantats. Però potser és el millor, perquè que diferent seria tot si no tinguéssim por als mercats i poguéssim decidir per nosaltres mateixos quines polítiques econòmiques i socials volem desenvolupar en el nostre territori! A més, si arribéssim al punt que la UE ens hagués de rescatar, quines mesures els queden ja per aplicar-nos per complir amb l'ortodòxia liberal? Poques, encara que vist el poc que queda per carregar-se de l'Estat de benestar, podrien estar pensant en ficar mà a la sanitat i l'educació públiques. No oblidem que els mercats són insaciables.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.