El meu germà “moro”

PxC va en sèrio. No és un foc d’encenalls. Les respostes que el seu líder dóna en l’entrevista que li fa avui el diari El Mundo demostra que cal combatre els seus plantejaments polítics i perseguir-los penalment si inciten l’odi i la xenofòbia. Perquè aquest és un dels límits de la llibertat d’expressió. Tot ciutadà és lliure de pensar i expressar el que vulgui. Però aquesta llibertat té un límit si incita l’odi i altera la convivència. Això és el que diu l’article 510 del codi plenal que reprodueixo a continuació

“1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.”
 
Com a ciutadà demano que el ministeri fiscal em protegeixi de la ideologia que desprenen persones com el dirigent de PxC. Demano al ministeri fiscal pertinent que analitzi i valori si les declaracions que fa el dirigent de PxC al diari El Mundo són constitutives de delicte i, si ho són, que s’obri amb rigor. No crec que la millor estratègia sigui no fer soroll esperant que el temporal escamparà. El temporal el tenim aquí, només cal veure els resultats electorals de PxC i la influència que aquests postulats han tingut en algun dirigent polític sensible en extrem d’endurir les polítiques sobre la immigració.  Per això, cal actuar per combatre les mentides, les difamacions i els judicis pejoratius abans que l’odi s’instal·li definitivament en la societat. És evident que l’acció judicial no ha de ser l’únic camí a seguir per combatre la xenofòbia, però és un camí i un bon camí.