Encara sobre Stephen Hawking

El ritme de generació de notícies és tan accelerat que, amb poc temps, les novetats envelleixen i despareixen de l'horitzó col.lectiu. Vivim a batzegades i quan s'intenta explorar el que amaga una notícia, ja n'han aparegut sis més, de tal manera, que resulta obsolet dedicar temps a la darrera novetat.

Aquesta manera de procedir és incompatible amb qualsevol temptativa d'aprofundir en una temàtica. Es conrea, aleshores, el surfing, però no la immersió, el desplaçament horitzontal o patinatge, però no la penetració vertical. Aquesta velocitat ha deixat fora de l'actualitat, el darrer llibre de Stephen Hawking, The grand design. Hi ha altres notícies que tapen aquella publicació, però aquestes que ara són tan sorolloses, molt aviat, restaran en un total silenci.

L'he acabat de llegir per segona vegada aquesta setmana i ara m'hi puc pronunciar amb més precisió i rigor, tot i que, com és obvi, encara mancaria una tercera i quarta lectura per endinsar-s'hi més.

En la pàgina 265 de l'edició anglesa, escriu Hawking: "Gods or demons couldn't intervene in the running of the universe". Els Déus o els dimonis podrien no haver intervingut en la marxa de l''univers o bé, no és necessari que hagin intervingut en el desenrotllament de l'univers.

No diu, textualment, que no intervinguin, tampoc diu que necessàriament han d'intervenir. El que diu, pròpiament, és que podien no haver intervingut. El més curiós és que no hi ha mode de verificar científicament aquesta intervenció, aquesta presència de Déu en el món. Quan el creient s'agenolla davant d'una creu i diu que prega, creu dialogar secretament amb Déu, escoltar el que Ell vol, discernir el que ha de fer, en un diàleg amorós i confidencial, però no hi ha forma de verificar empíricament que Déu és en aquella església, en aquella naturalesa, en aquell mar. Provar de verificar-ho és sortir del mètode científic, perquè no hi ha manera de contrastar empíricament la presència d'éssers sobrenaturals o espirituals. Això, però, no significa, que no existeixin.

En la teologia cristiana, Déu és creador, però a més a més, és provident. Crea el món, però no l'abandona a l'estacada. Hi és, però hi és de tal manera que la seva presència no es pot percebre amb la mirada científica i tècnica. Cal un altre ull, cal una altra oïda. Reconèixer que hi ha altres mirades més enllà de la mirada experimental, és obrir-se a la dimensió espiritual.

Encara hi ha moltes altres frases sorprenents en el llibre, a més a més, de l'abundant citació de filòsofs occidentals que, segons ell, són residus d'un temps passat, antigalles que preparen el camí per a la vertadera comprensió de la realitat. El creient entreveu Déu en cada ésser, però especialment, en la pràctica de l'amor generós.