Ramon Llull és la figura més assenyalada de tots els temps en les esglésies i terres de llengua catalana. Fill de barcelonins i nascut a Palma, la capital de Mallorca (1232), Llull pertanyia a les famílies que acompanyaren el rei Jaume en la conquesta de l’illa. Home de món en els seus inicis, cortesà i trobador, casat i amb dos fills, Llull canvià radicalment de vida devers els trenta anys (1263), quan rebé la visió del Crist crucificat i una il·luminació profunda del cor i de l’intel·lecte.

La figura de Ramon Llull deixa sorprès. El primer que impressiona és la seva activitat extraordinària.  Des de la seva Mallorca natal va viatjar per tota Europa, va anar fins a quatre vegades a terres d’infidels o frontereres, va intervenir davant de distints poders polítics, acadèmics i religiosos, va visitar diversos Papes que es succeïren a Roma durant la seva vida, va arribar fins a Xipre.

La percepció dels catòlics envers la Bíblia ha canviat radicalment els darrers cinquanta anys, des del Concili Vaticà II fins avui, passant de la seva sospita, sinó demonització, fins a donar-li un culte inèdit, que a alguns fins pot semblar excessiu: coses de la historia!

Les expectatives eren altes i, fins a cert punt, angoixants. Es parlava de la propera Cimera sobre el clima de Paris (COP21) com la darrera oportunitat del planeta. Els principals líders mundials, entre ells el Sant Pare, fa temps que adverteixen de la magnitud del problema que el canvi climàtic està produint en la vida diària de milions de persones: "aquesta ja no és una qüestió d'animalets i flors del camp. Parlem de sequeres, pèrdues de cultius, fam i refugiats climàtics, ciutats inundades..." afirmava un rotatiu nacional.

Des de la perspectiva del temps, les persones fem una valoració dels esdeveniments i dels individus més reposada, desapassionada i contrastada. Aquest és l’esperit que aflora a la trobada mensual en què un bon grup de preveres de l’Arquebisbat compartim una reflexió sobre fets relacionats amb el nostre ministeri, com una forma d'exercitar també la fraternitat, la corresponsabilitat i l'amistat.

Gener

Roma. Francesc visita Sri Lanka i les Illes Filipines. A Manila prop de set milions de persones participen a la celebració de l'Eucaristia.

Món. XV reunió de la Coordinadora de bisbes d’Europa i Amèrica amb els bisbes de Terra Santa en suport dels cristians. Mons Joan-Enric Vives hi participa en representació de la CEE.

A l’any 2002 es va celebrar a la Universitat de San Francisco (Califòrnia) una conferència internacional sota el lema: Neuroethics: mapping the field. L’organisme organitzador va ser l’Associació Dana Foundation, que centra la seva tasca en: la investigació en neurociència, l’organització de conferències i publicacions de treballs científics relacionats amb les ciències neurals, les seves implicacions socials i les diferents repercussions.

El sacerdot de parròquia és com un metge de família: igual ha de tractar xiquets inquiets de catequesi com els difícils adolescents, visitar malalts o les famílies, atendre els pobres que truquen a hores impertinents o muntar uns campaments, fer cara de felicitat a un casament o dissimular el cansament en les exèquies, ser experts en teulades d’església o administrar els comptes, dominar Internet o fer cartelleres artístiques, organitzar viatges culturals i tenir cura del patrimoni...un llistat inacabable! Per això, quan em pregunten què faig a la presó responc senzillament: de capellà.

La societat no és ni pot ser laica. En ella hi ha homes i dones que són creients i no creients, i els qui tenen una religió la viuen i la celebren en el si de la convivència social. Perquè la persona és sociable per naturalesa i viu també la fe en mig de la societat. Tal com veiem les nostres societats de l’Europa occidental, podem preguntar-nos si caminem cap a una laïcitat de la societat.

San Gregori Magne va ser una figura cabdal de l’església d’occident que, en la dura cruïlla dels segles VI-VII, va destacar en infinitat d’aspectes socials, polítics, pastorals i espirituals. Com a bisbe lliurat totalment a la cura pastoral del seu poble, es va preocupar particularment de la litúrgia i de la predicació. Ell mateix volgué recollir una sèrie d’homilies en dos llibres. Tal com explicarà per carta a un bisbe sicilià, moltes d’elles no va poder pronunciar-les personalment per la feblesa de salut i les dictava per a ser llegides.