Els propers 15 i 16 de març visitarà Barcelona el Rvd. James Mallon, capellà catòlic ordenat fa uns divuit anys, rector de diverses parròquies a Nova Escòcia (Canadà), conferenciant mediàtic i autor del llibre Una renovación divina. De una parroquia de mantenimiento a una parroquia missionera.[1] Es tracta d’una obra que està tenint un gran ressò, amb un veritable èxit de vendes, sobretot en la seva edició original anglesa. El Rvd. Mallon participarà en el Simposi Internacional sobre «Reforma i Reformes en l’Església», organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

La biografia del beat Carles de Foucauld no és lineal sinó plena de canvis d’orientació que denoten una personalitat activa i apassionada. Tanmateix hi trobem uns fils conductors que indiquen, més enllà dels canvis exteriors, la fidelitat a algunes intuïcions profundes que van madurant a mesura que les posa en pràctica.

L’any 2017 ha començat amb uns capgiraments més que notables en la geopolítica mundial. El més vistent ha estat sens dubte l’arribada a la presidència dels Estats Units d’Amèrica de Donald Trump, un home provinent del món dels negocis i hàbil comunicador, que ha sabut treure partit d’un desig soterrat de canvi en les classes mitjanes nordamericanes, desconcertades davant el món global i desitjoses d’una reafirmació identitària.

Fa uns dies rellegia el llibre de Matías Augé, Liturgia. Historia. Celebración. Teología. Espiritualidad, publicat per primer cop l’any 1992 en italià. En un dels darrers capítols tracta un tema que és força important però poc conegut, l’espiritualitat litúrgica.

Augé la defineix como una actitud permanent o un estil de vida en el qual el cristià es va identificant amb Crist. Certament no hem de veure l’espiritualitat litúrgica en oposició a d’altres tipus d’espiritualitats, sinó com aquella especificitat que ha d’estar en tota espiritualitat cristiana. Tal com diu SC 7:

El proppassat 1 de desembre s’ha complert el primer centenari de la mort del beat Carles de Foucauld (1858 – 1916), prevere francès assassinat a trets a Tamanrasset (Algèria).

El fil de la seva vida és ple de nusos: nascut a Estrasburg en una família noble de tradició militar, orfe als sis anys, joventut inestable i descreguda, novell tinent indisciplinat, apartat de l’exèrcit per conducta immoral...

Pasqua és la festa cristiana nodal i central. Nadal és la festa cristiana, segona i més popular. El ressò de l’anunci de la resurrecció del Crist dura cinquanta dies i s’estén fins a la solemnitat de la Pentecosta. El ressò de l’anunci del naixement de Jesús es perllonga durant tot el cicle nadalenc fins a la festa del Baptisme del Senyor. L’Evangeli de la resurrecció és el querigma cristià fonamental (vegeu Primera carta als Corintis 15,3-5: «Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures… ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures»).

El Nadal posa davant dels nostres ulls el gran misteri de la reconciliació de tot l’univers. L’escissió que provenia del pecat original ha estat superada i l’odre primigeni que s’havia perdut ara s’ha restablert. El que semblava oposat ha esdevingut una unitat i la contradicció ha deixat pas a l’harmonia: «El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà» (Is 11,6). Crist s’ha encarnat i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle.

El passat dissabte, dotze de novembre, va tenir lloc a les cinc de la tarda a l’església del Dolors de Vic, la benedicció d’un quadre de grans proporcions, que ocupa la paret est del temple. És una capella que té molta tradició a la ciutat.  Cada any, la Processó del Silenci (Diumenge de Rams al vespre) amb molta participació, fa un recorregut pels carrers del casc antic, partint  d’aquesta capella i retornant–hi.

Al llarg de l’Any Jubilar de la Misericòrdia el papa Francesc ha volgut realitzar, un divendres de cada mes, uns «signes de misericòrdia» que ens han mostrat de manera fefaent l’Església com a «hospital de campanya». El papa ha escrit sobre aquestes accions a la carta Misericordia et misera: «Durant l’Any Sant, especialment els «divendres de la misericòrdia», he pogut adonar-me de la gran quantitat de bé que hi ha al món. Amb freqüència no és conegut perquè es realitza quotidianament de manera discreta i silenciosa.

Hem arribat al final del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia i és oportú comentar la intuïció profunda del papa Francesc: prendre la misericòrdia com a tema de l’Any Sant. Aquesta decisió ha coincidit amb la lectura dominical de l’Evangeli de la misericòrdia, l’Evangeli segons Lluc, i amb la publicació, el mes d’abril, de l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Laetitia. Aquest document, que desenvolupa i amplia l’Exhortació Evangelii Gaudium, autèntic full de ruta del pontificat de Francesc, s’adreça a una Església que vol convertir-se a la misericòrdia.

Páginas