Deia Josep M. Rovira Belloso: "Una cosa és la fe cristiana i una altra és la identitat nacional"

Que passi aviat aquest llarg cap de setmana!. Per favor, que vingui el Papa a Madrid, que torni a Roma i que els catòlics podem tornar a la normalitat!. No se si amb tant soroll podrem escoltar la seva paraula amb una mica de tranquil·litat, perquè a dia d'avui jo no la sento. Aquesta trobada amb els joves es un disbarat no en si mateixa sinó per com ha estat organitzada. Suposo que si no m'explico millor em quedaré sense una part dels lectors del bloc. Els prego que arribin fins al final.

Els ciutadans de Madrid porten mesos amb la campanya de la trobada mundial de la joventut. Totes les façanes d'esglésies, parròquies, col.legis i fins i tot centres públics (com l'Institut d'Ensenyament Públic de l'Avenida de los Toreros) llueixen banderes, guardons i anuncis de la vinguda del Papa. A la publicitat de El Corte Inglés, del Banc de Santander i un llarg reguitzell d'empreses hi ha el logo del JMJ2011, com si fos un campionat del mon d'atletisme, una regata que dona la volta al mon o la capital cultural del país. Que mes dona!. L'importat es ser-hi present.

Això es així perquè aquestes firmes "tant cristianes" pagaran menys impostos, gràcies a que el govern de l'Estat ha considerar la vinguda de Benet XVI com un gran acte d'importància cultural. I es clar, això en un moment en el que el Govern no te ni per comprar pipes, cobra un altre sentit. No podem dir que ens ha sorprès la crisi a mitges, aquesta ja hi era abans de començar. El pressupost es de 50 milions d'euros, gairebé quasi deu mil milions de les antigues pessetes, sense comptar els costos directes de les empreses públiques (metro, autobús, Guàrdia municipal, etc.). Per mi, és una xifra obscena en un moment que Càritas fa més del que pot per donar als qui no tenen. Però es que aquesta visita de Benet XVI ha estat organitzada com una demostració del poder de L'Església Catòlica Espanyola amb Monsenyor Rouco al capdavant. No es conscient de que aquest tipus d'actes eren propis dels anys cinquanta, quan es va fer el Congrés Eucarístic, però no d'ara. Sembla que visquin amb el rellotge aturat. Quan L'Església Catòlica no ha dir pràcticament res sobre "els indignats" ara nosaltres sortim a dir "nosaltres som mes".

Aquí hi ha l'explicació de la "gran bronca" per la "gran parada" papal d'aquest cap de setmana a Madrid. A BCN va a venir a consagrar la Basílica de la Sagrada Família, a Madrid sembla mes un muntatge. He llegit avui que els organitzadors de la marxa del laics no son en contra de la vinguda del Papa; el que critiquen es "la gran parada i el que costa". ¿A Madrid, no hi havia un altre lloc que no fos la Plaça de la Cibeles, just davant del nou Ajuntament, del Banc d'Espanya i de la caserna General de l'Exèrcit de Terra?. Es aqui ons es mostra el poder i la glòria dels equips de futbol i ara, el de la nostra Esglèsia.

Si Jesús hagués anat a Madrid, agafaria l'avió allà on fos, en línia regular, en turista i al aeroport, l'esperarien alguns amics i amigues. En cotxe o en taxi marxarien fins a casa d'alguns d'aquests amics i mes tard faria per trobar-se amb els seus, els hi parlaria, compartiria el sopar, mes que probablement es trobaria amb els "indignats", els escoltaria i els hi explicaria com ho veu ell. Cercaria els pobres i necessitats, allà on foren, i els hi faria arribar el seu amor i estima. No hi hauria milers de policies mobilitzats al seu servei i aniria vestit amb una camisa de màniga curta, amb uns pantalons lleugers (perquè no amb uns pantalons pirates?) i unes sabatilles còmodes. A la bossa d'esport hi portaria unes mudes i el diumenge al mati aniria a passejar al Retiro, com si fos un altre madrileny, allà on hi han instal·lat dos cents confessionaris perquè els pecadors puguin anar a rentar-se els pecats encara que abans no hagin demanat perdó als seus germans. Es molt probable que anés a compartir l'Eucaristia a un petit convent de monges de les que ja no queden però hi aniria discretament sense que els mitjans de comunicació ho sabessin. Fugiria de les cámeres de la televisió. Tot molt llunyà a la parafernàlia que li espera a Benet XVI.

He citat a Rovira Belloso perquè he recordat el seu llibre "La fe cristiana en la societat actual" (Edicions 62 - Llibres a l'abast") on recorda que "si algú creu que (la fe cristiana i la identitat nacional) van inseparablement unides, crec que exagera i que extrapola la finalitat de la fe, que és dur-nos a la vida eterna, i extrapola el que és el concepte de ciutadà, de nació i d'estat" (pag. 331). També perquè en aquest llibre, fa esment a una personalitat que va treballar i de molt a la vora, amb els joves. Es Pere Tarrés que "expressa amb convenciment total aquesta vida com a amor a Jesucrist que forja la personalitat del jove, tot infonen-li la generositat, la justícia, el despreniment, la puresa i, sobretot. l'amor al Senyor....A més, allò que predica, ell ho viu radicalment..."

 

No vull que vegin cap rancúnia en aquestes ratlles. Simplement que em costa veure'm en unes manifestacions que tenen poc a veure amb la meva espiritualitat. Podran trobar a Jesús els joves assistents en aquest maremàgnum de La Cibeles , com si la selecció Espanyola hagués guanyat el Campionat del Mon de Futbol?. Desitjo que així sigui però soc escèptic. En qualsevol cas, escoltaré a Benet XVI, en qui espero molt mes que aquesta gran parada.

Comentarios

Interessant i ponderada reflexió.

Jo crec que en el fons de tot plegat hi ha un problema de sensibilitats culturals i religioses. Alguns catòlics crítics amb el que ells anomenen "juanpablismo" de la JMJ, en canvi estan encantats de la vida perquè un dels "passos" que desfilarà pels carrers de Madrid és el del "Cristo de la buena muerte" enlairat sobre els caps dels legionaris mentre canten allò tan castís (i per a mi més que "demodé") "soy un novio de la muerte que va a unirse en lazo fuerte con tal leal compañera."

Aquí es pot veure i escoltar tal i com va sonar la darrera Setmana Santa a Màlaga:

http://www.youtube.com/watch?v=TEsm9m9C8lU

Per tant, darrera de la visita del Papa n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les sensibilitats.

Ah, per cert ja que aquest blog és d'un periodista, cap al minut 2:40 de l'anterior video "legionari-necrofílic-catòlic" es pot veure a un actor "benalmádeno" habitual protagonista de la premsa rosa com és el senyor Antonio Banderas seguint la processó a primera fila, o si més no és algú que s'hi assembla molt. Però pel que diuen en aquesta portal molt ben titulat "marujeo.com" és bastant probable que sigui ell mateix "in person":

http://www.marujeo.com/noticia/la-semana-santa-de-los-famosos

I aquí si que m'aturo perquè sens dubte Joseph Ratzinger no es mereixeria mai de la vida cap mena de vinculació amb aquest "marujeo" tan "carpetovetònic" com potser ho és una mica la seva visita a les Espanyes profundes i suposadament laiques, multiculturals i multireligioses del segle XXI (sí, sí del segle XXI malgrat la lletra impagable: "soy un novio de la muerte que va a unirse en lazo fuerte con tal leal compañera.")

El que ens cal si som d'Esquerra eclesial es "no fer nosa" i llestos. Però he constatat que fins i tot alguns católics d'Esquerra aniran a fer pinya amb els indignats per boicotejar la visita del Papa. Això ja es perdre el seny, això ja és una manca de solidaritat vers als altres cristians que pensen diferent. Es pot opinar com en el seu article en que s'expresa perfectament que no li agraden les "vingudes" i es ben acceptable però, alguns grups de l'Esquerra Eclesial van molt mes enllà i s'ho agafen com una guerra personal contra els altres católics de Dreta. Si llegim pagines catòliques de la Dreta la cosa de les despeses ho expliquen d'una altra manera. http://www.religionenlibertad.com/ Per estar ben assabentats ens cal llegir a la Dreta i a l'Esquerra.

Dos aclariments: no soc contrari a la vinguda del Papa. Tampoc ho soc a que els joves creients es trobin i resin. Un altre cosa son les funcions de circ i del seu cost. Quan hi ha molt soroll, efectes especials i emocions, es difícil trobar la senzillesa. Jesús és el que és i les comunitats inspirades per ell m'agradaria que fossin d'un altre mena.

Sr. Colom: Generalment confundim "vinguda" amb "parafernalia". Però dubto que puguin anar separades quan és tracta d'un lider mundial que ha de contentar als seus "fans" i fer campanya a favor de l'església mes poderosa. Es tracta de fer "política" per moure la opinió cap a un determiat bàndol ben lícit, i veiem que en les campanyes electorals dels partits tant de dretes com d'esquerres la "parafernalia" tampoc hi manca mai. Si es fes el sistema d'un Jesucrist que ve d'incognit i sols s'entrevista amb quatre malalts, amb quatre descontents, amb quatre pobres, i sense cobertura mediatica, no veig que poguès influir gaire en les masses del jovent. Perdoni el meu seremó.

He repassat els seus programes del Canl 33 Mil·lennium i he vist que aquest tema que discutim no hi figura. Potser valdria la pena quan s'acabi l'estiu fer un programa amb el tema "Vingudes Papals". Però si que s'hauria de convidar a dretes i esquerres proporcionalment per la tertulia, cosa que no fan altres programes una mica tirant a "brossa" que quan han de discutir de l'Església sols convidan a més numero de gent que l'ataquen que no pas que la defensen. Salutacions.

Doncs el que farà Benet XVI serà molt semblant a aquesta descripció del que, segons l'autor, hauria fet Jesús: trobar-se amb discapacitats, celebrar l'Eucaristia - on segur que hi ha religioses, no ho dubti -, explicar com veu ell les coses, etc. La diferència és que l'autor voldria que ho fes d'amagatotis, sense que ningú ho sabés, no sé ben bé per què. No diu l'evangeli que una ciutat no es pot amagar? Doncs per què hem d'amagar sempre la fe, amb tots aquests cansins recordatoris del nacionalcatolicisme? Només puc dir que vaig anar a la JMJ de Colònia - Alemanya és un país molt nacionalcatòlic, com tothom sap - i vaig tornar edificada, enfortida, alegre. Els encontres multitudinaris no tenen per què ser del grat de tothom, però aquells que n'hem fet experiència de COMUNIÓ en ells sabem molt bé el valor que tenen.

Avui he posat un coment a l'article de n'Oriol Domingo que mai hi falto. Acostumo a escriure rectificant molt fins que la "perla" em surt ben rodona. Diu quelcom així: Les crítiques adreçades al Papa son principalment contra el seu prestigi personal i contra la seva categoria de cap d'estat. Si fos un missioner que vingués, és trobés amb quatre pobres, amb quatre malalts, amb quatre representants del jovent, que no volés saludar a les autoritats, seguidament anés a passar la nit sota un pont i després tornés cap a Roma damunt d'un burro, a ben segur seria el Papa perfecte: El Papa que no molesta.