Me van a perdonar que me meta en política. Desde las últimas elecciones generales doy vueltas al tema católico durante el periodo electoral y, ahora, la reaparición de algunos personajes me lo refresca.

(Llorenç Sagalés) La figura de Crist que apareix a l’Evangeli del Bon Pastor (Jn 10,27-30) és tan senzilla com sorprenent. El Bon Pastor parla de cadascun de nosaltres com si ens conegués des de sempre, i pel nostre propi nom. Però ho fa amb una barreja d’autoritat i de tendresa que ens desarma. Actua i es comporta amb una absència d’esforç i una facilitat tals en el tracte amb els homes, que sembla molt més humà i natural que nosaltres. Però, al mateix temps, la llibertat amb què ens crida i disposa de les nostres vides té el sabor d’allò diví.

Estem celebrant els set-cents anys de la mort de Ramon Llull. Va viure 30 anys apartat de Déu, 10 anys d´estudi i reflexió i 40 d´una activitat apostòlica desbordant. Som davant d´una figura excepcional, un geni que escrigué unes 300 obres en llatí, català i àrab. Mestre Ramon és un esperit que va ultrapassar el seu temps i que va elevar fins al grau més alt els dos elements que constitueixen la grandesa d´una persona: una voluntat tenaç al servei d´un ideal.

Diumenge XVII de durant l’any. Cicle C
Barcelona, 24 de juliol de 2016

La pregària és un dels temes més desenvolupats de l’evangeli de S. Lluc.
I això tant pel que fa a l’oració que practica Jesús com per les recomanacions en les que el mateix Jesús insistia i remarcava. 
Per què?

Tornar a plorar*

 

Les llàgrimes s’acumulen als ulls.

Sembla com si no s’atrevissin a sortir per respecte a les que ja han sortit.

Ens han fet tornar a plorar.

 

Un nou atemptat ha multiplicat les víctimes fins a una xifra sempre inacceptable.

Ni que reduïssin les víctimes a una sola continuaria sent inacceptable.

 

(Eloi Aran / EntreParéntesis) Aquest 10 de juliol la UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat disset obres de Le Corbusier

Me van a perdonar que coja directamente una cita de un libro de hace casi diez años para expresar una impresión sobre el relato de estos días coincidiendo con los 80 años del inicio de la Guerra Civil: "¿Por qué en libros dedicados a estudiar el proceso de la Guerra Civil en Cataluña sólo se hace referencia a la actitud de la Iglesia española en lugar de hablar de los esfuerzos a favor de la paz del clero catalán? ¿Por qué no se da la importancia que se merece al asesinato de más de 2.000 religiosos en seis meses?

Ja em perdonaran que agafi directament una cita d'un llibre de fa gairebé deu anys per expressar una impressió sobre el relat d'aquests dies amb motiu dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil: "Per què en llibres dedicats a estudiar el procés de la Guerra Civil a Catalunya només es fa referència a l'actitud de l'Església espanyola en lloc de parlar dels esforços a favor de la pau de la clerecia catalana? Per què no es dóna la importància que es mereix a l'assassinat de més de 2.000 religiosos en sis mesos?

M'agradaria començar l'estiu, abans del descans, amb un desig: Us desitjo a tots un estiu per somniar. A mi, personalment, no m’agrada gens això de desitjar unes bones vacances perquè al meu barri veig que hi ha molta gent que treballa molt a l’estiu. Alguns, fins i tot, amb això del turisme, treballen ara més que a l’hivern. I aquesta realitat es pot veure també a tots els pobles de la costa mediterrània com també als pobles frescos de les muntanyes del Pirineu. Hi ha molta gent treballant. L’estiu és un no parar.

Páginas