1955. Anaves contenta, donant una mà a la mare i l’altra al pare. Eres tan feliç al mig de tots dos. Anàveu pujant una muntanya, i a dalt us vàreu parar amb gran sorpresa pel que vau veure: un pilot immens de pedres. Semblaven cremades. N’hi havia moltes de negres i mig trencades. No eren rocs normals, eren més aviat pedres antigues desfetes. El pare et va dir: “Aquí abans de la guerra hi havia una església que va ser bombardejada i aquestes pedres són el que en resta. Era una església preciosa, molt antiga”.

Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè. Cicle C.
Barcelona, 24 de setembre de 2016. 

La presència o l’absència de la mare en la vida de les persones 
és essencial
és definitiva
és transcendent. 
Marca per sempre.

Un orfe, per més atencions que rebi –suposant que li arribin, cosa ben difícil– sempre serà una persona mancada i empobrida. 
Mancada de la protecció i de l’afecte que només la mare sap i pot donar-li. Per això, a la curta o a la llarga, l’orfe esdevindrà una persona també notablement empobrida. 

Solemnidad de la Virgen de la Merced. Ciclo C.
Barcelona, 24 de septiembre de 2016.

La presencia o la ausencia de la madre en la vida de las personas
es esencial
es definitiva
es trascendente.
Marca para siempre.

Un huérfano, por más cuidados que reciba –suponiendo que le lleguen, algo difícil– siempre será una persona necesitada.
Carente de la protección y del afecto que sólo la madre sabe y puede darle. Por ello, a corto o largo plazo, el huérfano se convertirá en una persona también notablemente empobrecida.

(E. Aran) La mayor parte de la estatuaria de santos en las iglesias está pensada para ser colocada "in altum", es decir, de forma que el devoto tenga que levantar la cabeza para contemplarla. Esta disposición tradicional quiere propiciar o sugerir que el santo participa de una realidad superior, elevada o celestial. Como suele suceder, se asocia la verticalidad a la dimensión espiritual del hombre, tal como ocurre en el arte gótico.

(E. Aran) La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic.

Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle C. 
Barcelona, 25 de setembre de 2016.

El pobre Llàtzer –pobre i malalt– està allà mateix, morint-se de gana, al costat de la porta, però el ric evita tot contacte i relació i segueix vivint esplèndidament, totalment desinteressat del sofriment del pobre. 
A qui interessen els pobres?

Domingo XXVI del tiempo ordinario. Ciclo C.
Barcelona, 25 de septiembre de 2016.

El pobre Lázaro –pobre y enfermo– está allí mismo, muriéndose de hambre, junto a la puerta, pero el rico evita todo contacto y relación y sigue viviendo espléndidamente, totalmente desinteresado del sufrimiento del pobre.
¿A quién interesan los pobres?

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 21 de setembre de 2016

30. Misericordiosos com el Pare (cf. Lc 6,36-38)

Estimats germans i germanes, bon dia!

Una de les perles de la literatura profètica la llegim a la primera lectura d'aquest diumenge. Es tracta d'un text del profeta Amós (Am 6,1.4-7) on es denuncia com la bona vida dels rics torna insensible a les necessitats dels  pobres.

Páginas