Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 15 de gener de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Al centre de l’Evangeli d’avui (Jn 1,29-34) hi ha aquesta paraula de Joan el Baptista: «Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!» (v. 29). Una paraula acompanyada de la mirada i del gest de la mà que el senyalen a Ell, Jesús.

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 12 de gener de 2017

La nostra vida és un avui que no es repetirà. El papa exhorta a no tenir el cor endurit, sense fe, però obert al Senyor. En el nostre cor s’hi juga l’avui.

"Tant de bo que avui, sentíssiu la seva veu, no enduriu els vostres cors". Parteix d'aquest verset de la carta als Hebreus, que hi ha en la primera lectura de la missa d'avui, l'homilia de Francesc es desenvolupa entorn de dues paraules: "Avui" i "cor".

L’avui en el que hem rebut l'amor de Déu

Audiència general del papa Francesc a l'Aula Pau VI. Dimecres 11 de gener de 2017

L’Esperança cristiana

6. Salm 115. Les falses esperances en els ídols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Durant el passat mes de desembre i en la primera part de gener hem celebrat el temps de l’Advent i després el de Nadal: un període de l’any litúrgic que desvetlla en el poble de Déu l’esperança. Esperar és una necessitat primària de l’home: esperar en el futur, creure en la vida, l’anomenat “pensament positiu”.

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 10 de gener de 2017

Jesús tenia autoritat perquè servia la gent, era proper a les persones i era coherent, contràriament als doctors de la llei que se sentien prínceps. Aquestes tres característiques de l’autoritat de Jesús han estat el punt central del papa a l’homilia de la Missa matinal a Casa Santa Marta. Francesc subratlla que com que els doctors de la Llei ensenyaven amb una autoritat clerical, a banda de la gent, no vivien allò que predicaven.

El proppassat 1 de desembre s’ha complert el primer centenari de la mort del beat Carles de Foucauld (1858 – 1916), prevere francès assassinat a trets a Tamanrasset (Algèria).

El fil de la seva vida és ple de nusos: nascut a Estrasburg en una família noble de tradició militar, orfe als sis anys, joventut inestable i descreguda, novell tinent indisciplinat, apartat de l’exèrcit per conducta immoral...

Una vegada vaig sentir una mestra que referint-se a un infant, deia que era "més feliç que un anís". No havia sentit mai aquella expressió i em va fer pensar en la simplicitat, en l'espontaneïtat, en la seva genuïna despreocupació, en la petitesa i els moments dolços en què viuen els infants si se senten estimats i segurs.

Sembla que el fred ha bloquejat aquest bloc... i no és així. Una mica el fred, una mica la manca de temps, una mica altres responsabilitats i cert relaxament.... però el fet d'escriure el que vaig vivint, segueix ben present en la intenció i en la pràctica, però potser altres espais s'han endut la preferència. 

Ve el fred, potser el més important d'aquest hivern. Ens tancarem a casa i només sortirem ben abrigats i amb el desig d'aixoplugar-nos de nou el més aviat possible. Tapats fins a les orelles, buscarem un sostre, una manta, una casa ben condicionada per a aquest moment. 

Les festes de Nadal ja resten lluny de la nostra ment. Volíem intentar agafar un ritme de meditació i de pregària que il·luminés el nostre retorn al dia a dia: família, escola, treball o atur, velocitat de creuer a les hores punta, neguit per l'ambient de costa de gener. Segurament ho hem intentat amb major o menor o nul resultat. Però això no és, ni de lluny, el més important.

Diumenge II de durant l’any. Cicle A. 
Barcelona, 15 de gener de 2017. 

Moltes persones en escoltar el mot ‘espiritual’ o ‘espiritualitat’ es posen en guàrdia i sospiten el pitjor. Com si l’espiritualitat fos:
–una malaltia infecciosa o rara
–o una herència maleïda
–o el símptoma fatal d’un desequilibri neuronal greu
–o un no tocar de peus a terra
–o una mena de demència
–o somniar truites.

Llegim a la segona lectura d’aquest diumenge el proemi de la primera carta de Pau als Corintis (1Co 1,1-3). Pau es presenta com apòstol a la comunitat de Corint. Tradicionalment tendim a identificar els apòstols amb els 12 seguidors escollits per Jesús per tirar endavant el seu projecte, però, amb facilitat, hom s’adona que la condició d’apòstol és aplicable a altres dels seus seguidors. D’entrada, les llistes dels escollits en els sinòptics no són coincidents (Mt 10,1-4; Mc 3,13-18; Lc 6,12-15).

Páginas