(Mentre el cor calla després del darrer cant, la Mònica 03 a casa seva prega: “No sé si hi ets, però no puc més. Tot el dia aguantant i ara aquí, sola. Estic desfeta. Que fort. Que dur. No hi ha dret!! Som tants els que avui estem igual...”)

A primers de març, quan pràcticament ningú no s’ho esperava, el país es va despertar immers en una polèmica alarmant. Tots els mitjans es van veure obligats a fer-se’n ressò. Les circumstàncies ho requerien, i gairebé tothom va creure que podia dir-hi alguna cosa: alguns, en contra de no sabien què; altres, en contra de les opinions publicades. Semblava que tots hi estàvem implicats.

A principios de marzo, cuando prácticamente nadie se lo esperaba, el país se despertó inmerso en una alarmante polémica. Todos los medios se vieron obligados a hacerse eco de ella. Las circunstancias lo requerían, y casi todo el mundo creyó que podía opinar: algunos, en contra de no sabían qué; otros, en contra de las opiniones publicadas. Parecía que todos estábamos implicados en el conflicto creado.

Els darrers dies s’ha obert una discreta polèmica sobre el funeral en memòria de les víctimes de l’accident de Germanwings el proper dilluns a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. La primera consideració a fer és sobre el caràcter d’aquesta cerimònia. Obvio plantejar la seva oportunitat, perquè és indiscutible que davant una tragèdia d’aquesta magnitud la societat necessita fer un dol i transmetre als familiars dels morts la seva plena solidaritat en el seu dolor. El que trobo discutible és el caràcter de la cerimònia.

 

 

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’actualització del Mapa de les Religions. Deixant a banda els desiguals comentaris que aporta, a títol de conclusió, en l’estudi -que tal volta caldrà valorar més endavant- el que es pot constatar és que en deu anys l’Església Protestant ha multiplicat per dos el número de centres de culte. És a dir: el número de Temples Evangèlics.

D’entrada demano disculpes perquè, probablement, “qui no ho sap tot no sap res”. I potser la decisió del cardenal de Barcelona de no fer un acte ecumènic a la Sagrada Família en record de les víctimes mortes en la tragèdia de l’avió estavellat als Alps té un fonament de pes i inqüestionable. Potser és fruit de la reflexió i consulta al Consell Episcopal i potser, fins i tot, han estat consultats els membres del secretariat Permanent del Consell Pastoral Diocesà.

(Mireille AlFarah) Me llamo Mireille AlFarah. AlFarah significa alegría, y es algo muy importante en nuestra vida. Yo nací en Damasco, Siria. Tengo 34 años. Toda mi vida he vivido en Siria y siempre he sido cristiana. Soy de una familia cristiana de los primeros, de rito griego-católico-melquita que, para simplificarlo, os diré que somos católicos pero no latinos, somos griegos pero no ortodoxos, somos árabes pero no musulmanes. (Llegir més)

4t Diumenge de Pasqua. Cicle B
Barcelona, 26 d’abril de 2015

En un poble de cultura agrària, com ho fou el d’Israel, els ramats i els seus pastors van tenir sempre
–una notable importància pràctica i econòmica
–i una significació simbòlica.

El títol de Pastor s’aplica amb freqüència a Déu com el pastor fidel que vetlla pel seu poble.
Contràriament, els reis i els governants són denunciats pels profetes com a pastors
–infidels
–egoistes
–i perversos.

4º Domingo de Pascua. Ciclo B
Barcelona, ​​26 de abril de 2015

En un pueblo de cultura agraria, como lo fue el de Israel, los rebaños y sus pastores tuvieron siempre
–una notable importancia práctica y económica
–y una significación simbólica.

El título de Pastor se aplica con frecuencia a Dios como el pastor fiel que vela por su pueblo.
Contrariamente, los reyes y los gobernantes son denunciados por los profetas como pastores
–infieles
–egoístas
–y perversos.