La actualidad religiosa desde Cataluña

Ya nos hemos introducido en el nuevo año, el apocalíptico 2012, que amenazaba con el fin del mundo y que, a la postre, posiblemente no será más que otro año de crisis. Y con la crisis, con esta crisis que se dilata en el tiempo y empieza a dejar víctimas en la cuneta, una necesidad urgente: tomar conciencia de lo esencial, para priorizarlo, y de lo superfluo, para no perder tiempo en ello.

Me ha tocado el gordo de Navidad. No el de la lotería, claro, sino el otro, el de verdad.

Em diuen que una cadena televisiva anglesa emplaça els seus telespectadors al següent informatiu afirmant-los que l’endemà seguiran deprimint-los a la mateixa hora. No n’estic segur, però té gràcia, perquè efectivament els telenotícies es podrien acomiadar així, especialment aquests darrers temps, quan sembla que els quatre genets de l’apocalipsi tornen a cavalcar lliurement per les nostres terres.

Arrossegats per un insòlit destí en la mar blava de l’agost. És el títol d’una satírica i àcida comèdia italiana, d’aquelles que els italians feien i fan tant bé, dirigida per Lina Wertmüller el 1974. Una dona benestant i insuportablement snob viatja en un iot amb els seus amics, lluint la seva prepotència i el menyspreu dels servents, amb un acarnissament especial envers un pobre mariner sicilià. Però... un accident, una balsa, dos supervivents: ella i el pobre mariner.