L'actualitat religiosa des de Catalunya

1. Jesús, Fill de l’Home, viu amb el cor posat en les coses del Pare

Se’n pujà al cel, és exactament el mateix que “se’n pujà a Déu, el seu Pare”. Per això Jesús vivent li pot dir a la Magdalena: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare; al meu Déu que és el vostre Déu” (Joan 20, 17). 

Aquesta és una proposició del “Credo” que demana ser explicada. No la podem entendre com si Jesús ressuscitat hagués baixat al càstig de l’infern. En efecte, la presència de Crist és el cel, cosa absolutament contradictòria amb l’infern, entès com absència total de Déu. 

“En el Principi existia el Verb, i el Verb estava amb Déu i el Verb era Déu” (Jn 1, 1). ¿Per què hem d’anar al Principi? Per a trobar el Verb etern que es farà home en la plenitud del temps. Així passarà de l’eternitat al temps. El Fill de Déu etern es farà home per conviure amb nosaltres.

Aquest article és el primer d’una petita sèrie sobre el “CREDO”, amb motiu de l’Any d la Fe. Seran tots inèdits. Només aquest ha estat publicat ja a Catalunya Cristiana, a petició de la revista, on seran publicats d’altres de diversos autors, amb motiu de l’esmentat l’Any de la Fe. Però en la sèrie que publicarà aquí CatalunyaReligió.cat no es podia prescindir del primer article del CREDO.

Crec en un Déu