(Laura Mor –CR) Sempre va apostar pel laïcat i per les comunitats cristianes de base. Ara que Josep Dalmau no hi és, els responsables del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa han de demostrar que el projecte té recorregut més enllà del capellà resistent que el va aixecar. Aquest dissabte 20 d'octubre, durant el tradicional Aplec del Santuari i coincidint amb el 92è aniversari del seu naixement, seran enterrades les cendres de mossèn Dalmau.
L'activista social i economista Arcadi Oliveres, l'escolapi i biòleg Ramon Maria Nogués i el bisbe emèrit de la diòcesi peruana d'Ayaviri Joan Godayol participaran també en aquest acte de comiat. Cada any el pregó de l'aplec evoca la natura i el medi ambient. Aquesta vegada serà un espai per recordar i per agrair tota una trajectòria de compromís, però també per recordar als congregats l'encàrrec del projecte que tenen entre mans.
Donar continuïtat al Santuari
“Pretenem que el Santuari Ecològic de Gallifa tiri endavant i que hi hagi una continuïtat”, apunta Toni Verdaguer, vicepresident del patronat d'aquest espai. De l'acció de Dalmau amb el santuari, situat al nord del Vallès, en destaca tres preceptes. Són els que volen preservar: la renovació de l'Església, l'ecologia i l'aposta per una Catalunya independent.
Descobertes de natura, de plantes medicinals i culinàries, observació d'ocells i de fauna o nits d'estrelles són algunes de les activitats que proposen al llarg de l'any. En l'àmbit polític organitzen debats i reunions sobre la situació del país. I pel que fa a la religió, busquen sempre “la innovació i les comunitats cristianes de base, per anar de baix cap a dalt”, apunta Verdaguer.
Actualment el patronat està composat per persones de Gallifa i de les poblacions veïnes de Sant Feliu de Codines, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui i Castellterçol; i també gent de Sabadell i Barcelona. D'origen i tarannàs diferents i complementaris, sempre van fer costat a mossèn Dalmau i avui els uneix el singular projecte del Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia. Martí Kabamba és l'actual rector d'aquest santuari.
La lluita política, social i eclesial
“Mossèn Dalmau era un home sense por, s'enfrontava a tot sense preveure les conseqüències”. Com a prova, explica que durant règim franquista va ser el primer capellà jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic i va organitzar la Manifestació de Capellans.
Des del punt de vista eclesial, ser el primer capellà en dir missa en català i de cara al poble quan encara es feia d'esquena i en llatí. Dalmau tenia una visió pràctica i executiva: “Quan la sotana li va fer nosa per anar amb els treballadors i la gent jove, la va deixar a l'armari”. I amb els joves del poble va obrir un agrupament escolta i els va facilitar els estudis universitaris.
Toni Verdaguer és una de les persones que va fer costat a Dalmau. El va acompanyar per exemple amb cotxe per “crear una xarxa de capellans progressistes a tot l'Estat per enfrontar-se a l'Església de la postguerra”. Recorda dos viatges: un al País Basc, Astúries i Galícia, i un altre a Múrcia i Andalusia.
Verdaguer recorda que va Dalmau va arribar amb 29 anys a Gallifa. En aquell moment, diu, “no hi havia llum, ni aigua corrent, ni telèfon, ni cotxe de línia”. I el religiós, amb una clara vocació social, va implementar aquests serveis. “Va fer una obra ingent”, conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.