Les religions també construeixen Europa

(Alba Sabaté - CR) Quin paper tenen les religions en l’evolució del vell continent? És una pregunta que aquest dimarts ha contestat la taula rodona ‘La responsabilitat de les religions en la construcció d’Europa’, celebrada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna en el marc de les seves Jornades de comunicació anuals.

Moderada per Jordi Sànchez, professor de la Facultat i sots-director de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, la taula l’han integrat experts de diverses confessions: Moriah Ferrús, jueva de la Comunitat Atid, Ruth Giordano, evangèlica, pastora auxiliar de l’Església Unida de Terrassa, Dídac Lagarriga-Bilal Ibn Samar, escriptor i periodista musulmà i Antoni Matabosch, catòlic, president honorífic de la Fundació Joan Maragall.

Saber on som és saber d’on venim

“La realitat històrica d’Europa és plural i ambivalent; ha demostrat que té la capacitat de fer el millor i també el pitjor”, ha afirmat Matabosch. Tornant doncs a l’origen, els diversos participants han coincidit que la història del vell continent té llums i moltes ombres.

La representant evangèlica, Ruth Giordano ha destacat, per una banda, la tasca d’ajuda humanitària exercida per les religions com la més positiva de les aportacions. “L’acció social i la caritat són la part més visible del fet religiós a Europa”. Dels evangèlics en concret, n’ha subratllat “la capacitat d’hospitalitat i d’integració”.

Per a Antoni Matabosch, el cristianisme hi ha contribuït amb la noció de persona, “la preeminència del ser per sobre del tenir”. El president honorífic de la Fundació Joan Maragall també ha parlat de valors com el perdó, la gratitud, l’acolliment i la solidaritat com a aportacions a tenir en compte.

Des del judaisme, Moriah Ferrús ha explicat que el civisme és el valor fonamental del poble jueu en la construcció d’Europa. Malgrat això, ha volgut deixar clar que “A Europa, la paraula religió ha estat, molts cops, sinònim de guerra, inquisició o expulsions”.

Cap a on anem?

Igualment, l’evangèlica Giordano ha destacat com, “des de l’Antiguitat hem tingut por de l’altre que no pensa com jo”, una por que tots els ponents han compartit, té molts riscos i ha desembocat en greus crisis al continent. En aquest sentit, no cal anar gaire enrere. Dídac Lagarriga-Bilal, ha assegurat que actualment “Europa pateix eurocentrisme perquè s’ha cregut la fàbrica epistemològica del món”.

Matabosch ha posat sobre la taula la qüestió de l’ecumenisme i el diàleg interreligiós afavorit pels valors cristians. “Hem d’aprendre a conviure en la diversitat i el respecte a l’altre”, ha assenyalat Giordano sobre el tema. Lagarriga-Bilal ha insistit que “si ens aïllem de l’altre, ens aïllem de nosaltres mateixos”.

Analitzant el context actual, Ferrús ha remarcat que els models d’acollida que s’han aplicat durant la història –com el francès o l’americà– no han funcionat i que cal repensar com integrem l’altre. Tenint molt present la crisi de refugiats, la jueva ha afirmat que les persones de la seva confessió hi tenen molt a dir. “Si hem de construir una Europa nova, es pot parlar amb el poble jueu, que ha viscut moltes destruccions i construccions”. De fet, la Moriah ha sentenciat “si tocar fons té alguna cosa bona és que podem pensar com volem tornar a anar cap amunt”.