Tots recordem que un dia ens van ensenyar que la democràcia és el millor dels sistemes polítics possibles. I la gran majoria de nosaltres ens ho vam creure i ens ho seguim creient.
També tots recordem quants cops se’ns ha repetit darrerament que els europeus han abandonat la fe. Que Europa ha deixat la religió enrere i que la prosperitat faria d’Europa un continent com cap altre.
Ens ho havíem cregut això de que érem millor que la resta. Tal volta no ens ho havíem cregut tots però sí una immensa majoria i, sobre tot, ens ho volien fer creure les classes dirigents.
El drama dels refugiats ens ha portat de sobte a la nostra realitat menys volguda.
Europa no sap com resoldre un conflicte de drets humans.
Crèiem que amb la democràcia en teníem prou per resoldre tots els nostres conflictes socials d’una manera justa i equilibrada.
Havíem oblidat que la democràcia és només una eina però que no és la finalitat.
La finalitat és una societat més justa, més equilibrada, més respectuosa amb ella mateixa, que no s’ avergonyeixi dels drets humans quan piquen a la seva porta.
Ens cal una Europa demòcrata però també ens cal una democràcia en valors.
I els valors no creixen de l’arbre.
La majoria de valors creixen de la fe.
Que cadascú triï la seva fe com jo he triat la meva.
Però evitem caure en el parany que es pot viure sense fe.
És com dir que podem viure sense valors.
Naturalment que s’hi pot viure però: ens agrada el que trobem com a resposta?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.