Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 2 de juny de 2014

Una reflexió sobre l’amor treta sobre tot del discurs de comiat de Jesús als apòstols, proposat per l’Evangeli de Joan (16, 29-33). Jesús, ha explicat el Papa, “torna sobre el mateix tema: el món, l’esperit del món, que ens fa tant de mal, i l’Esperit que el porta, l’Esperit de les benaurances, l’Esperit del Pare”. Ell diu expressament: “El Pare és amb mi”. I és per això que “venç el món”.

“El Pare ens ha enviat Jesús”, ha dit el bisbe de Roma, perquè “ha estimat tant el món que, per salvar-lo, ha enviat el seu Fill, per amor”. Per tant, “Jesús ve enviat per amor i Jesús estima”. Però quin és l’amor de Jesús?. “Tantes vegades –ha observat– hem llegit ximpleries sobre l’amor de Jesús! Però l’amor de Jesús és gran”. I, en particular, ha indicat “tres amors de Jesús”.

En primer lloc Jesús “estima tant el Pare en l’Esperit Sant”. És un amor misteriós i etern”. Tant que “nosaltres no podem imaginar com n’és de gran, com n’és de bonic aquest amor”; “només podem demanar la gràcia de poder-lo veure una vegada, quan serem allà”. El segon amor de Jesús és la seva Mare”. El veiem “a la fi: amb tant de dolor, amb tant de sofriment, des de la creu ha pensat en la seva mare i ha dit: “Cuideu-la!”. Finalment, “el tercer amor de Jesús és l’Església, la seva esposa per amor: bella, santa, pecadora, però l’estima de totes maneres”.

La presència de les quinze parelles ha inspirat al Papa la segona part de la meditació. “Sant Pau –ha explicat– quan es referix al sagrament del matrimoni, l’anomena gran, perquè Jesús s’ha casat amb la seva Església i tot matrimoni cristià és un reflex d’aquest matrimoni de Crist amb l’Església”. El Papa després ha manifestat que li agradaria preguntar a cadascuna de les parelles que expliquessin “què havia passat en aquest temps, en aquests seixanta anys, cinquanta anys, vint-i-cinc anys”. Però de seguida ha afegit, “no acabaríem ni al migdia: val més que ho deixem estar!”. Però, ha continuat, “podem dir alguna cosa sobre l’amor matrimonial de Jesús a l’Església”. Un amor que té “tres característiques: és fidel; és perseverant, no es cansa mai d’estimar la seva Església; és fecund”.

En primer lloc “és un amor fidel. Jesús és el fidel”, com ens ho recorda Sant Pau. “La fidelitat –ha dit el Papa– és l’amor de Jesús. I l’amor de Jesús a la seva Església és fidel. Aquesta fidelitat és com una llum sobre el matrimoni: la fidelitat de l’amor, sempre!”. El Papa ha reconegut que “hi ha tants moments difícils, tantes vegades es discuteix. Però al final es retorna, es demana perdó i l’amor matrimonial va endavant, com l’amor de Jesús per la seva Església”.

La vida matrimonial és, doncs, “un amor perseverant”, perquè si falta aquesta determinació “l’amor no pot anar endavant”. Cal “la perseverança en l’amor, en els moments bonics i en els moments difícils, quan hi ha problemes amb els fills, problemes econòmics”. Fins i tot en aquests cas “l’amor persevera, va endavant sempre, mira de resoldre les coses per salvar la família”. I adreçant-se altra vegada als esposos presents, especialment als que han celebrat els seixanta anys de vida matrimonial, el bisbe de Roma ha remarcat que n’és de bonica aquesta experiència de la perseverança, testimoniada per “l’home i la dona que s’aixequen cada matí i tiren endavant la família”.

El Papa ha esmentat en la fertilitat “el tercer senyal de l’amor de Jesús a la seva esposa, l’Església. L’amor de Jesús fa fecunda la seva esposa, fa fecunda l’Església amb nou fills, batejos. I l’Església creix amb aquesta fecunditat nupcial de l’amor de Jesús”. Però “algunes vegades el Senyor no envia fills: és una prova”. I hi ha altres proves: quan ve un fill malalt, amb tants problemes”. I “aquestes proves fan que el matrimoni tiri endavant, si miren Jesús i prenen la força de la fecunditat que Jesús té amb la seva Església, de l’amor que Jesús té a la seva Església”.

El Papa Francesc ha recordat en aquest moment “que a Jesús no li agraden els matrimonis que no volen els fills, que volen quedar-se sense fecunditat”. Són el producte de la “cultura del benestar de fa deu anys”, segons la qual “és millor no tenir fills, així es pot anar a conèixer el món durant les vacances, després tenir una vila en el camp i viure tranquil!”. És una cultura que suggereix que “és més còmode tenir un gosset i dos gats”, així “l’amor destinat als dos gats i al gosset”. Però fent-ho així “a la fi aquest matrimoni arriba a la vellesa enmig de la soledat, amb l’amargor de la trista soledat: no és fecund, no fa el que Jesús fa amb la seva Església”.

En conclusió el Papa ha pregat per les parelles d’esposos demanant “al Senyor que el vostre matrimoni sigui bonic, amb la creu però bonic, com el de Jesús amb l’Església: fidel, perseverant i fecund”.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.