Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Un etíop torna d’un pelegrinatge a Jerusalem. Es tracta d’un alt funcionari i tresorer de Candace, la reina del seu país. Assegut al seu carruatge, llegeix el profeta Isaïes. Felip, seguint les indicacions d’un àngel i després de l’Esperit, arriba al carruatge i pregunta a l’etíop: «Entens això que llegeixes?» La seva resposta, humil: «I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?» Convida Felip a pujar al carruatge. Li desentranya, a poc a poc, el sentit profund dels textos del profeta que apunten a l’anunci de la Bona Nova de Jesús. La comitiva arriba a un lloc on hi ha aigua i el funcionari li demana ser batejat, petició que Felip atén de seguida. Quan tots dos surten de l’aigua, l’Esperit s’emporta Felip. L’etíop ja no el veu més, però segueix tot joiós el seu camí.

Aquesta narració de Lluc (Fets 8,26-40) apunta a un dels processos més profunds del creixement personal i de la via espiritual. Trobar a la vida una persona que desxifri el significat de l’existència és un do. Aprofundir en un món nou a través de l’explicació dels textos inspirats, el camí. L’etíop parteix de la ignorància, accepta l’ajuda externa per superar-la i transforma el coneixement en compromís. Escolta amb atenció, formula preguntes amb interès i obre el cor a les noves ensenyances. Submergir-se amb el seu guia a l’aigua culmina el seu procés de conversió. No s’agafa desesperadament a Felip, el seu mestre, que li ha permès arribar fins aquí. A partir d’aquest moment, el guia exterior es transforma en un guia interior. Felip deixa pas a l’Esperit. El funcionari real perd la presència de Felip. No se sap si el troba a faltar, però el resultat és evident: segueix amb alegria el seu camí. Acaba d’interioritzar el guia. Entén que la vida espiritual es pot iniciar amb crosses i suports externs, però que arriba un moment que l’impuls ve de dins. El Crist, anunciat en els textos profètics, es converteix en el Crist interior, que el guiarà pels camins de la vida. Per això, no hi ha tristesa ni dol, sinó alegria i goig.
El seu desig d’aprendre, malgrat la resistència que li ofereixen els textos, és profund. L’etíop no es desanima davant les dificultats, però tampoc no es conforma amb manuals d’autoajuda. Vol anar al fons de la recerca. S’obre a un estranger, presumptament de condició social inferior. No se supedita a la tirania del seu ego, per això és capaç de rebre l’essència del missatge. Es posa en actitud de deixeble, fet que li permet instruir-se. Sap que tot coneixement autèntic condueix a un compromís de la vida. Aquesta convicció el porta a demanar el baptisme. És proactiu. L’alegria profunda és el senyal del canvi i la mostra que ha obert el seu cor al guia interior, que l’impulsa a seguir el seu camí.
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.