Vés al contingut

taxes-judicials-color.jpg

Josep M. Matencio és advocat, secretari de l’Associació Lliure d’Advocats/des de Catalunya

Aquesta es la crònica d’un incompliment més de l’actual Govern del Partit Popular. El Ministre de Justícia, el senyor Gallardón, acabat de nomenar, va dir davant el Ple del Consell General de l’Advocacia Espanyola que no hi haurien taxes en primera instància i que en segona (quan es presenta recurs), en tot cas serien simbòliques i s’aplicarien contra les maniobres dilatòries que encareixen i allarguen els processos. Els fets han demostrat que no ha complert la seva paraula. Sense diàleg i sense negociació, les taxes es van implantar en primera i en segona instància fa un any, sense una memòria econòmica justificativa i amb total imprevisió (ni tan sols estaven preparats els impresos per pagar-les). A títol d’exemple, una persona que reclami judicialment la quantitat de 20.000 €, haurà de pagar 500 € de taxes per la interposició de la demanda; si aquesta persona vol recórrer (en el supòsit de sentència desestimatòria), haurà de pagar 1.000 € més en concepte de taxes judicials. En el supòsit d’un contenciós administratiu ordinari de quantia indeterminada, haurà de pagar 380 € de taxes per la interposició de la demanda, i si vol recórrer 830 € més. Aquesta taxa s’ha de sumar al cost dels honoraris d’advocat /a i procurador/a.

Es va argumentar per part del Ministre de Justícia que els ingressos provinents de l’aplicació de les taxes judicials, es dedicarien a millorar l’Assistència Jurídica Gratuïta. Doncs bé, no s’ha recaptat ni la meitat de la quantitat prevista pel Govern i no es vincula pressupostàriament a l’assistència jurídica gratuïta. Aquestes dades confirmen el mer interès recaptatori de la mesura, a l’igual que la intenció de limitar o impedir l’accés a la Justícia dels ciutadans/es (el que constitueix un atac a l’estat de Dret).

Durant aquest any, s’han mobilitzat nombrosos col·lectius, i s’ha creat la “Plataforma justícia per a tots” que aglutina el Consell General de l’Advocacia Espanyola, Consells de consumidors i usuaris, UGT, CCOO, USO, CSI-F i STAJ, etc. Aquesta plataforma considera que la llei de taxes suposa una retallada en el servei públic de la Justícia, ja que limita greument i, en molts casos, deixa fora de les possibilitats reals d’accés a la justícia a amplis col·lectius socials.

També durant aquest any s’han recollit mig milió de signatures en contra de les taxes, s’han presentat al Tribunal Constitucional cinc recursos d’inconstitucionalitat, una qüestió d’inconstitucionalitat per la Audiència Nacional i la Sala quarta del Tribunal Suprem va adoptar un acord no jurisdiccional per no exigir taxes als treballadors/es en recursos de suplicació i cassació.

Davant l’enorme pressió social, dels diferents operadors jurídics, i després de les recomanacions efectuades per la Defensora del Poble, es van reformar de manera totalment insuficient, mitjançant un Reial Decret Llei al febrer de 2013. Aquesta reforma, segons el propi Ministeri, només suposarà una rebaixa del 5 % en la recaptació prevista.

Espanya, una vegada més, va en direcció contraria a la de la resta de països de la Unió Europea. La Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa (FBE) va aprovar una resolució en la qual expressava el seu total rebuig a la normativa aprovada pel govern espanyol, qualificant les taxes de totalment desproporcionades i expressant que suposen una clara limitació a l’accés a la justícia, fent inviable la tutela judicial efectiva consagrada tant a la Constitució Espanyola com en els Tractats Internacionals. Es curiós observar com l’Estat francès, a partir del Gener del 2014, eliminarà les taxes “perquè penalitzen als justiciables més vulnerables”, i això que la taxa judicial francesa només es de 35 euros per les persones físiques.

Podem concloure que la llei de taxes, un any després, no ha solucionat cap problema de la justícia; al contrari, s’han creat innombrables injustícies, ha perjudicat seriosament a desenes de milers de ciutadans/es i, pel contrari, ha beneficiat els més poderosos i els més rics (que poden pagar les taxes i exercir pressió contra els que no tenen recursos econòmics) i a l’Administració (que no paga taxes). Així ho demostra el fet que el nombre de litigis en l’àmbit contenciós administratiu ha disminuït al voltant del 35 % i en el civil al voltant del 13 %. La nostra justícia està avui, amb l’aplicació d’aquesta llei, més lluny dels ciutadans/es, i la nostra democràcia es menys democràcia. La lluita està molt lluny d’haver acabat!

Temàtica
Territori
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.