Vés al contingut

"La clave de una concepción cristiana de los estudios radica en que la oración está hecha de atención. La oración es la orientación hacia Dios de toda la atención que el alma es capaz. La calidad de la oración está para muchos en la calidad de la atención. La calidez el corazón no puede suplirla" (Simone Weil. “A la espera de Dios”).

Per la filòsofa Simone Weil, quan es plantejava quina relació hi ha entre la interioritat i els estudis, concloïa que un alumne atent és una ànima que prega. Quan estem atents al nostre objecte d’estudi, centrats i abandonats en ell, ens obrim a l’alteritat i, aquesta, en darrer terme i en sentit fort, apunta a l’Alteritat, el Misteri, Déu en definitiva. Així doncs, l’aula pot esdevenir lloc de trobada amb el transcendent, molt en consonància amb allò tan ignasià de “trobar a Déu en totes les coses”, però això tampoc descarta que aquesta mateixa atenció es pugui aplicar al mateix saber i viure explícitament religiosos, concretament en un espai per a la pregària escolar. Una capella o oratori escolars han de seguir aquesta mateixa dinàmica que porta l’alumne en el seu quotidià i que ja hem descrit: una atenció concentrada en l’objecte d’estudi orienta a l’ànima a l’Alteritat.

D’aquí en traiem dos verbs: Concentrar i Orientar. Què és l’Església sinó una assemblea (concentració) que respon a una crida externa (orientació)? Aquest doble moviment respon també a la dinàmica eucarística: ens apleguem en Nom d’Algú Altre que ens ha convocat i posteriorment ens torna a dispersar. Es podria entendre fins i tot la dinàmica del quotidià de la comunitat educativa també en aquest doble moviment: Déu ens crida (convocació) a una tasca educadora-evangelitzadora i, en ella, hi trobem una Presència que és el sentit (orientació) de la nostra vida. Aquests dos verbs traduïts a mode espaial equival a conjuminar planta central (“tots entorn de”) i la planta longitudinal (“tots cap a”).

Estat actual de l’oratori del Col·legi Jesuïtes-Clot.

Aquesta reflexió és la que apliquem ara a l’encàrrec que ha fet la “Comunitat Cristiana Sant Pere Claver - El Clot” al despatx “T113-Taller d’Arquitectura” per la reforma de l’oratori del Col·legi Jesuïtes - El Clot. L’actual espai de l’oratori de l’escola respon al que en el seu moment era l’oratori de la comunitat de jesuïtes que hi residia. Està situat dins del que eren les dependències de “clausura” de la comunitat, fins i tot encara resta a la paret del passadís d’accés un penjador del moment, a la planta primera de l’edifici antic. La capella, de planta quadrada (5x5m) per 4m d’alçada, molt probablement va ser dissenyada en el seu moment pel P. Jordi Roca sj, la familiaritat dels materials i la composició emprada així ho testimonien, que també va fer, per exemple, la Capella de Sant Ignasi de la Residència sacerdotal de la Cúria Provincial, al carrer Llúria núm.13.

El disseny d’aquesta capella, “moderna” en el seu moment, constava d’una base emmoquetada, avui molt malmesa; un envà que tapava l’accés directe de llum a l’oratori i darrera el qual hi havia emmagatzematge de cadires plegables; un sòcol de fusta corregut a uns 80cm d’alçada, entre la base emmoquetada i les parets de color marró fosc on s’hi inseria també el sagrari; i una lluminària penjada del sostre, pintat també de marró fosc, que rebaixava notablement l’alçada de l’estança per il·luminar només de 2,2m cap avall.

La proposta: l’oratori com un espai de revelació.

L’oratori actual respon a un oratori de comunitat de jesuïtes i no al d’una comunitat educativa integrada per gent de diverses edats. És a dir, no hi ha una voluntat “catequètica” en aquest espai perquè, senzillament, no s’havia plantejat en els seus inicis. Si a aquest fet li afegim el visible desgast pel pas del temps, aquesta dóna un cert aire de espai religiós “dels seixanta” actualment obsolet.

La primera cosa que fem notar és que, donat que l’estança és molt petita i de planta quadrada, un recurs espaial adient és la “ocultació” o “desmaterialització” de les cantonades mitjançant envans que no s’arriben a tocar (no es veu el límit) o bé que es corben. Per això, ja que l’accés es realitza des de una de les cantonades, proposem emfatitzar la visió de la diagonal de l’espai, que és la seva dimensió més llarga, tot just al accedir-hi disposant en la cantonada oposada el sagrari. Les cantonades oposades a aquesta diagonal es corben per poder acollir-hi un banc corregut que també actua de magatzem.

Pel que fa al sostre, es proposa guanyar tota l’alçada possible i fer un fals sostre en forma de dos triangles resultants de la divisió del quadrat per la seva diagonal. Aquests triangles es preveuen de material flexible, una tela, de forma que puguin funcionar com a difusors lumínics de la llum que es disposaria entre aquests i el sostre actual. La seva forma triangular, el fet que no arribin a les cantonades i que tinguin una certa inclinació emfatitza i marca el que és més important de l’oratori: el sagrari, a part que evidentment és una imatge molt evocadora de l’Esperit Sant que planeja sobre l’espai.

Recuperem ara els dos verbs presentats al principi: atenció i oració, als quals vinculàvem una planta central i una altra lineal respectivament. Doncs bé, les parets corbades actuen metafòricament com dues mans que acullen a la comunitat reunida i, alhora, l’espai entre aquestes i la diagonal accés-sagrari marca la direccionalitat de la pregària. No estem aquí per una reunió qualsevol, sinó que som “con-vocats” per la Presència d’Algú Altre present en el Santíssim. Quan la comunitat es troba i vol fer pregària “orientada” es pot posar tota ella mirant cap el sagrari, de forma que qui entra no interromp la pregària perquè no entra en contacte visual. Per altra banda, quan la comunitat es troba en celebració eucarística es situa entorn de l’altar, al bell mig de la planta. Planta direccional i planta central són possibilitades.

Com bé comenta el P. Manuel Hernández sj, arquitecte i docent de l’escola, hem aconseguit un projecte en el qual hi ha una càrrega simbòlica notable en un espai molt petit. Ara resta passar ja al projecte executiu i fer-ho real.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.