Vés al contingut

Un dels temes més difícils i delicats del nou món que estem construint –ens agradi o no– en el marc imparable del desplegament de les xarxes de comunicacions digitals –columna vertebral de la mundialització– és la col·lisió entre els drets fonamentals a la llibertat i a la privacitat per una banda i, per l'altra, els valors exigibles a tot estat de dret, en l’àmbit de la seguretat personal, econòmica o de la "seguretat nacional". Un país que no promogui i mantingui l'ordre social i cívic, la seguretat i els béns de les persones i que no protegeixi els seus ciutadans davant d’atacs terroristes –inclosos els cibernètics­– no acompleix el seu contracte amb els ciutadans.

Emergeix amb molta força el debat sobre el paper de l’estat –sempre em refereixo als països democràtics amb divisió de poders– en la lluita per la seguretat física de les persones i “la seguretat nacional” d’una comunitat política concreta. Hem de resignar-nos a perdre la nostra privacitat i la llibertat per assegurar la nostra seguretat? És justificable, la intervenció de milers de correus electrònics, trucades de telèfon, i altres aspectes de la privacitat de les persones, per enfortir la nostra seguretat? Hem de permetre que qualsevol contingut pugui circular per Internet en nom de la llibertat d’expressió?

Fa poques setmanes, comentava el concepte de la “societat de risc” del sociòleg alemany Ulrich Beck. Un dels factors d’aquesta societat “en risc”, al marge dels aspectes mediambientals, es troba en l’esclat de les xarxes de comunicació digital, la digitalització de la informació, la genètica i la biotecnologia. Emergeixen noves amenaces que demanen noves respostes. Amenaces que poden generar-se a milers de quilòmetres, però que, saltant-se les anacròniques fronteres nacionals, poden incidir de manera decisiva en les nostres comunitats. Llibertat i seguretat han de poder entendre’s en el nou context de la mundialització. De la mateixa manera que ens hem resignat a passar els feixucs controls dels aeroports per assegurar-nos un vol segur, molt probablement el nou món que tots plegats estem aixecant ens obligarà a passar nous “controls” i el repte central, en les societats democràtiques, serà precisament trobar l’equilibri entre la llibertat i les llibertats, la privacitat i la seguretat personal i col·lectiva. En aquest sentit, el debat que s’ha obert als Estats Units és vital i cal, novament, que els checks and balances que es troben en el cor del sistema constitucional americà tornin a ajudar-nos a trobar l’indispensable equilibri de cara al nostre present.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.