Un espai interreligiós a la Universitat. Propostes de Raimon Ribera i Migra-Studium.

Darrerament ha estat notícia el conflicte sobre l’ús d’un espai universitari per la celebració de l’eucaristia. Tot i el meu desconeixement dels acords entre l’Arquebisbat i la Universitat de Barcelona, crec que aquest és un tema que mereix atenció i és aquí on cal tenir en compte l’annex que Raimon Ribera proposa al seu llibre El diàleg interreligiós sobre “L’espai interreligiós”, un dels pocs escrits en que he trobat una reflexió explícita al disseny d’un espai de diàleg interreligiós. És sorprenent que una societat pluriconfessional com la nostra no hagi avançat en la seva pròpia visibilització. Si les autoritats universitàries no paren compte en el fet religiós com quelcom inherent a la condició humana, aquest acabarà sent silenciat. Fent servir la imatge del macro-ordinador “MareNostrum” que ara ocupa l’antiga capella del rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya com excusa cinematogràfica, no puc deixar de preguntar-me si hem entronitzat un “HAL” (l’ordinador assassí de “2001 una odissea en l’espai”, del director  Stanley Kubrik) com a mostra de la més profunda humanització. Hem substituït el transcendent per la informàtica? Si és així, ens hem llençat pedres sobre la nostra teulada.
 
“La pretensió d’un espai interreligiós d’aquesta mena no seria entretenir o enlluernar sinó facilitar instruments d’apropament al món de les religions i espais de recolliment i pregària a les persones interessades. (...) A casa nostra, aquests espais interreligiosos (que també podrien ser anomenats espais de savieses, si es preferís un terme més laic que també els escauria) podrien ajudar a resoldre el problema de la disponibilitat de temples significatius de tradicions religioses no cristianes que no depenguin de capitals i ideòlegs externs. Amb l’existència d’aquests espais les tradicions podrien disposar, si ho desitgen, d’un lloc de trobada adient i digne, obert a tots els ciutadans i gestionat sense criteris de tancament o exclusió” (Op. Cit. Pag 114-115)
 

Seria la universitat la institució capaç de proposar un espai així? Podria oferir una aproximació a l’experiència religiosa no únicament des de la vessant intel·lectual sinó global que inclogués la sensibilitat, el cos, i el simbolisme de forma contemporània? Pel que sembla, ara per ara, la universitat pública no està per aquesta tasca. Qui sí que ha avançat de forma senzilla, intuïtiva i constant és la Fundació Migra-Studium, que ha reformat l’espai de l’antiga biblioteca situada damunt la capella dels templers de la Mare de Déu de la Victòria en un espai interreligiós pedagògic, ofert a les escoles que vulguin reflexionar sobre el diàleg interreligiós i la pau. Va ser precisament en aquest espai que el GTER (Grup de Treball Estable de les Religions) va convocar la jornada sobre l’aplicació de la nova llei de centres de culte. Un marc adequat pel debat sobre l’espai físic del fet religiós en la societat actual.