I mentre tots esperàvem els regals que amb il·lusió havíem demanat a la Carta, la sorpresa va ser en trobar al balcó un camell despistat carregat amb una gran caixa….
Imaginar quants regals hi podien cabre a l’interior va fer que la mainada es posés encarà més nerviosa, si era possible!
Amb cura de no fer enfadar el camèlid, van aconseguir col·locar la caixa a terra i amb l’ajut d’unes tisores, enmig de les rialles, i els somriures tremolosos vam trencar el llaç i procedí a obrir-la…..
Ohhhh! ( decepció ) aparentment la caixa era buida, tant sols es distingia al seu interior un petit punt de llum, que s’anà fent gran i gran fins mostrar-nos un conjunt d’imatges: els somriures de la canalla durant els seus jocs, els petons i els contes de cada nit, les mirades de complicitat, els ànims d’una paraula dolça, la tristor d’una absència, la buidor d’un silenci, la joia de la superació, la felicitat de poder compartir amb aquells que estimem… La caixa era plena de vida! De trossets de la nostra quotidianitat… I tots en vam gaudir.
Mentre els més petits buscaven per totes les cambres de la casa els seus regals, els adults vam comprendre que el camell no s’havia despistat gens, sinó que ens havia recordat la importància del viure i del compartir….
I finalment la canalla va trobar els paquets amb els seus noms i una frase que deia: “el camell despistat vol que visqueu!”
A la memòria em vingueren el següents vers infantil:
Un camell m’ha preguntat
Bons Reis!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.