Jesús fa una llarga estada en territori pagà, fugint d’Herodes i del control dels mestres de la llei i fariseus. Aprofita per donar una intensa instrucció als seus deixebles, representats pel sord-mut perquè al no escoltar ni entendre Jesús, no poden ser predicadors del seu missatge. Nou comentari de les lectures d'avui diumenge.
DEIXEBLES SORDS
A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix un episodi de Marc on es narra la guarició d’un sord-mut (Mc 7,31-37). Desprès d’una duríssima discussió sobre el pur i l’impur amb els fariseus i mestres de la llei vinguts de Jerusalem per controlar la predicació de Jesús, aquest es retira a l’estranger, concretament a les ciutats de Tir i Sidó i, tot segui, al territori de la Decàpolis. Si es consulta un mapa d’Israel del temps de Jesús, es pot comprovar que es un llarguíssim viatge. Amb quin propòsit?. Poden ser varis a la vegada. Un pot ser que, desprès de la mort de Joan Baptista, narrada al capítol 6,14-29, Jesús vulgui allunyar-se de les mans d’Herodes, que no tenia jurisdicció sobre els territoris esmentats; una altra possibilitat pot ser la de distanciar-se de la influència i poder d’aquests mestres de la llei i fariseus, que han vingut des de Jerusalem a controlar-lo. Però tot pot ser molt més senzill. Jesús té plena consciència de ser el Messies d’Israel, però va creixent en ell la convicció de que el seu messianisme no és exclusiu d’Israel, sinó que s’ha d’obrir al món pagà. En aquest sentit són molt il·lustratives les paraules de la dona sirofenícia, de qui, en l’episodi precedent, s’ha narrat la seva guarició:”També els gossets mengen les engrunes, que els fills deixen caure”, en el sentit de que els pagans també poden beneficiar-se d’una salvació inicialment adreçada a Israel.
Qui és aquest sord que en prou feines podia parlar? Entre els comentaristes les propostes són moltes. Podria ser la figura del pagà, donat que la guarició s’esdevé en territori pagà, però costa d’encaixar que al pagà se li retregui un mutisme, que equival a exigir-li que parli de les grandeses de Déu o reconegui el messianisme de Jesús. Que el sord-mut sigui representant del poble jueu no s’adiu amb que la guarició es produeixi fora del territori d’Israel.
Donat que l’Antic Testament aporta elements útils cara la interpretació de personatges, expressions, i escenes del Nou, podem, en aquest cas, tenir presents uns passatges del llibre d’Isaïes, que parlen precisament de sords. Quan Déu crida al profeta per encomanar-li la missió de predicar, l’adverteix d’entrada del refús del poble a la seva predicació: “Vés a dir a aquest poble: "Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu. Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits” (6,9s). En un altre passatge el profeta interpel·la el poble d’Israel, que hi sent però no escolta: “ Sords escolteu! Mireu cecs i vegeu!... Hi senties bé, però no escoltaves” (Is 42,18-20). En tots dos passatges es mostra el refús obstinat d’Israel a la salvació de Déu, predicada pels profetes. Però ja hem dit que el sord-mut és rar que representi Israel. A qui representa, doncs?. Resta la possibilitat que sigui el nou Israel, el grup dels dotze deixebles, que Jesús ha escollit per posar en marxa el projecte amb el que ell pretén crear una alternativa al vell poble d’Israel i que no falli. Però els deixebles no entenen la predicació de Jesús i, com que no l’entenen, no poden escampar i predicar el seu missatge ( per això el sord també és mut). Jesús haurà de treballar fort i dur amb ells. La incomprensible extensa i llarga durada del viatge per Tir, Sidó i la Decàpolis s’entén si s’hi veu un llarg temps, que Jesús ha dedicat a treballar la comprensió dels seus deixebles. La guarició del sor-mut marca l’inici del camí cap a la comprensió. Aquest inici apareix com l’albada d’una nova creació, per això l’exclamació amb que es clou el relat: “Tot ho ha fet bé” remet al text de Gènesi (1,31), que, en acabar la creació, proclama: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo” .
Diumenge 23 durant l’any
9 de Setembre de 2012
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.