Vés al contingut

El que s’ha anomenat secret messiànic de l’evangeli de Marc té la funció de reservar la revelació plena de la seva identitat pel moment de la seva passió i mort en creu, diu aquesta setmana el teòleg Josep M. Solà comentant les lectures d'aquest diumenge que ve, Diumenge de Rams. Aquesta afirmació feta pel centurió romà va precedida per un ventall d’afirmacions sobre la identitat de Jesús, fetes pels personatges que van apareixent pel relat, que queden superades quan el centurió afirma que Jesús és el Fill de Déu.

INTERROGATORIS

Molt comentaristes de l’evangeli de Marc estan d’acord en que els mandats de Jesús, destinats a amagar la seva identitat, el que tècnicament s’ha anomenat secret messiànic, té l’objecte de reservar-ne la manifestació pel moment crucial de la seva passió i la seva mort. Aquesta afirmació anima a fer una lectura del relat de la passió (Mc ) des del punt de vista de la identitat de Jesús. Què diuen d’ell els personatges que apareixen en el relat?. Els moments en que la identitat de Jesús entre en joc són els següents : Interrogatori del gran sacerdot, les negacions de Pere, l’interrogatori de Pilat, compareixença de Barrabàs, burles dels soldats, burles al peu de la creu i confessió del centurió.

De tots aquests passatges tenen un marcat relleu els dos interrogatoris: el del gran sacerdot i el de Pilat. Davant la pregunta del gran sacerdot, sobre si és el Messies, el fill del Beneït, Jesús respon afirmativament i afegeix: “Veureu el fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvol del cel”. Marc uneix dos títols, Messies i Fill de l’home amb arrels a l’Antic Testament (Sl 110 i Dn 7,13) i presents en la literatura apocalíptica. Jesús es proclama el Messies-Fill de l’home que, a la fi dels temps, ha de venir entronitzat a jutjar. La resposta està amarada de prerrogatives i connotacions divines. Dins la pluralitat de tipus de messies existents en temps de Jesús, sembla que aquesta sigui la que Jesús estaria disposat a acceptar. És el messianisme vist des de la vessant religiosa.

L’altre interrogatori és el de Pilat. Pregunta a Jesús si és rei dels jueus. Tots els cabdills revolucionaris, que sabotejaven el poder de Roma es consideraven reis. A Pilat l’únic que li interessa saber és si Jesús és un d’aquests líders revolucionaris. La resposta evasiva de Jesús i el posterior silenci mostren que Jesús refusa aquest tipus de messianisme. És impensable que un líder revolucionari, estant davant el mateix governador, no tingui una actitud agressiva i bel·ligerant.

L’afirmació de Pilat: “rei dels jueus” té, dins el text, com una mena de doble caixa de ressonància. L’indult a Barrabàs posa aquest i Jesús al mateix nivell i permet corroborar el sentit que Pilat dóna a l’expressió “el rei dels jueus”. Per a ell , ja hem dit, equival a ser un líder revolucionari i està molt lluny del sentit religiós que

“messies” podria tenir en boca del gran sacerdot. Jesús rebutja un messianisme polític, revolucionari, oposat al poder dels opressors. La burla dels soldats corrobora també el sentit que rei dels jueus té en boca de Pilat.

Cal prestar atenció a les burles dels grans sacerdots al peu de la creu: “El Messies, el rei d’Israel. Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem” (15,32). Aquí s’uneixen, en una única afirmació, els dos títols “christós” i “basileus”, que han aparegut en els interrogatoris del gran sacerdot i de Pilat. Sembla una mena de síntesi, que ho deixa tot a punt perquè aparegui la gran afirmació del centurió romà.

El centurió, un pagà, a diferència de Pere que sap i calla, tot just s’adona de qui és Jesús proclama: “Aquest home era Fill de Déu”. Aquesta afirmació, en tot l’evangeli de Marc, només ha estat sentida de la veu del cel en el moment del baptisme (1,11) i la transfiguració de Jesús (9,7). Ha estat silenciada quan ha estat dita pels esperits malignes (3,11).La confessió que Jesús és el Fill de Déu

Desencalla, per la via de la superació, l’enigma sobre la identitat de Jesús. I, si algun tipus de messianisme pot ser atribuït a Jesús, haurà de ser llegit en la perspectiva de la seva filiació divina i qualsevol reialesa que se li pugui aplicar, no serà cap altra cosa, que la nova forma que la reialesa de Jahvé prendrà a partir de la seva mort i la seva resurrecció.

Diumenge de Ram

1 d’Abril de 2012

http://www.parroquiadesantjosep.org

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.