"Retrat del servent", per Josep M. Solà

Deixant de banda el debat sobre la identitat del misteriós servent de Jahvè, el comentari que aquest diumenge -dia del Batisme del senyor- fa el teòleg Josep M. Solà a la primera lectura, repassa les referències i connexions que hi ha en la descripció del personatge amb altres textos de l’Antic Testament, a fi de situar-lo entre les grans figures de la història d’Israel.

 

RETRAT DEL SERVENT

En el diumenge, que es recorda litúrgicament el Baptisme de Jesús, es llegeix, a la primera lectura, un extens fragment del primer cant del servent de Jahvè (Is 42,1-4.6-7; el cant va dels vv. 1-9). Deixant de banda el debat sobre la identitat del servent, en el text hi podem trobar els trets, que defineixen la figura del servent, entre els que destaca l’elecció i la crida. Els altres fan referència a la seva dignitat messiànica,l’estil d’actuar i la missió, que té encomanada.

Hi ha moltíssimes expressions, que deixen clar que el personatge és un elegit especial de Déu: “de qui he pres possessió”, “el meu estimat en qui s’ha complagut la meva ànima”, “he posat en ell el meu Esperit”, “l’he cridat bondadosament”, “et prenc per la mà”, “t’he configurat”. El tema de l’elecció és omnipresent en l’Antic i el Nou Testament. El servent és elegit com ho fou Abraham ( Js 24,3). També ho fou Moisès (Sl 106,33). El cant lliga servent, elecció i aliança com ho fa el salm 89,4 en parlar de David: “He fet aliança amb el meu elegit jurant a David el meu servent”. En el llibre del Deuteronomi trobem que és Israel l’escollit o elegit de Déu ( 7,6.7; 10,15;14,2) i també Jerusalem pot ser l’elegida de Déu (Sir 49,6). El tema de l’elecció és molt proper al tema de la crida: en el llibre d’Isaïes es parla de l’elecció d’Israel, a qui s’anomena també servent, i afegeix que Israel ha estat cridat de les regions més llunyanes (Is 41,8s ). Moisès és cridat des de l’esbarzer ( Ex 3,4) i des de la muntanya del Sinaí (Ex 19,3).

El servent és pres per la mà. També aquesta expressió la trobem en altres passatges de l’Antic Testament: el profeta Jeremies, parlant de la sortida d’Egipte diu: “els vaig agafar per la mà per fer-los sortir d’Egipte” (31,32), i a Is 8,11 es diu que Déu pren per la mà el profeta.

Val la pena observar la proximitat, que hi ha entre l’expressió “t’he configurat” (algunes traduccions t’he format”) i el text del llibre de Jeremies, que narra la vocació del profeta: “Abans formar-te en les entranyes de la mare jo et coneixia” (Jr 1,5). Totes les expressions, que mostren la predilecció de Déu pel seu servent i que troben ressò en altres textos de l’Antic Testament, no fan res més que senyalar que el servent s’inscriu en la galeria dels personatges més rellevant de la història d’Israel.

La dignitat reial-messiànica del servent es nota en el mateix títol de servent. Ja hem vist com Déu anomena David el seu servent i en altres indrets és el mateix rei David qui s’adreça a Déu com a servent (2 Sa 7,19.25.27.29). El servent rep l’Esperit com rebé David en el moment de la seva consagració (1 Sa 16,13). Els vv.2-4 fan pensar en la marxa o entrada triomfal d’un rei a una ciutat. Aquesta descripció s’inspira en els avenços victoriosos de Cir. La missió de portar el dret és també una funció típicament messiànica.

Si la marxa triomfal està inspirada en les entrades de Cir a les ciutats conquerides, cal fer notar una notable diferència pel que fa a l’estil. A les maneres violents i prepotents dels reis conqueridors, s’hi contraposa l’estil humil i pacífic del servent, per això no crida o no trenca la canya esquerdada o apaga el ble que vacil·la, és a dir, no acaba de destruir allò que encara queda dret desprès d’una conquesta devastadora.

El text no diu explícitament però deixa entendre que la missió del servent consisteix en que els beneficis que, fins abans de l’exili, anaven destinats a Israel, la implantació de la justícia, tan reivindicada pels profetes, l’aliança i l’alliberament de l’exili, vagin ara destinats a totes les nacions. En el servent el camp d’actuació s’amplia i passa a ser de nacional a universal, possiblement perquè l’autor del text pensa que aquell Israel, oprimit per les nacions durant l’exili, es convertirà en el futur en referent indiscutible de la salvació de Déu.

 

Festivitat del Baptisme del Senyor

8 de Gener de 2012