I ara, en aquest temps difícil, què hem de fer?

L'evangeli d'avui també porta annexa una imatge que ens ajuda a escoltar el diàleg de Jesús amb el governador romà. L'escena -Jesús davant Pilat- ha estat genialment dibuixada per Rembrandt que mostra el contrast entre el poder mundà de Pilat, assegut amb majestat, i Crist, dempeus, amb les mans lligades, com a figura perfecta de l'Amor entregat. Ens hi podem atansar, tot preguntant-li: "I ara, en aquest temps difícil, què hem de fer?".

El món s'identifica amb els diners, amb el poder despòtic, i amb l'èxit espectacular. Per això, Jesús, en el desert, va ser ser temptat amb els béns materials, amb el poder i amb el prestigi exitós. Jesús es distingeix del món. N'és l'alternativa. Ara, segueix la contradicció entre el món ostentós, que va a parar a la corrupció i a la violència, i l' Esperit de Jesús, que ens fa justos i feliços fins i tot en les creus.

- "Tu ets el rei dels jueus?" [...] "Què has fet?" pregunta Pilat. Li respon Jesús: "La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí".

És el moment de fer aquestes tres afirmacions:

1a. Jesús és el rei del Regne de Déu: dels cels, no pas de la terra. El Regne de Déu s'obre camí en aquest món, però no és pas del món. És de Déu  que ens fa ciutadans del cel.

2a. Jesús regna des de la Creu.  La monja Constança dels "Diàlegs de Carmelites", diu que "mor en lloc d'uns altres". Jesús ha mort en el lloc de tots nosaltres. Ha ocupat el lloc de tots els moridors. Jesús regna -mor en Creu- tot fent comunió.   

3a. Nosaltres caminem vers el Regne de Déu: el preparem, però no el podem pas construir sense Déu, com a exclusiva obra humana. El Pare farà que el podem rebre com a herència perquè "el tenia preparat des de la Creació del món" per als justos que -com Jesús i amb Jesús- han donat menjar i beure als afamats i assedegats. Vingui a nosaltres el vostre Regne!