De debò se’ns recomana que seguim l’any litúrgic?

El Senyor ens ha donat la celebració litúrgica, feta de Paraula de Déu i de símbols sacramentals per a poder entrar en comunió amb Déu que cerca l'home amb més delit encara que l'home cerca Déu. El Senyor i la seva Església han disposat una sèrie de celebracions litúrgiques ordenades en el temps, mitjançant les quals el poble pot seguir tota la sèrie dels “misteris de la vida de Crist” al llarg de l’any, per tal que puguem viure el fruit espiritual d’aquests misteris.

Diria que en l’Església, la celebració litúrgica es la “casa comuna” de tots els creients: feta de paraula i de símbols. No menyspreo de cap manera la via “mística”, engegada a partir del desig de Déu. Fins i tot l’incloc com un element de la celebració. La celebració litúrgica és presta, però, a tenir la dimensió comunitària: és com una catedral invisible, que, de Crist, baixa al nostre espai i al nostre temps per a donar-nos la presència de Déu.

Així, l'any litúrgic és la casa pròpia de tots, regalada per Jesús, Senyor i organitzada per l’Església, per tal que els homes i les dones podem donar culte a Déu en esperit i en veritat.

Descriuré l'any litúrgic. Ens és donat viure l'Advent, com a preparació de la vinguda i presència de Crist, i el Nadal –amb la Maternitat de la Mare de Déu i amb l'esclat de llum de l'Epifania- fins a la festa del Baptisme de Crist. Així vivim el misteri de l'Encarnació.

Venen, després, unes setmanes de "temps Ordinari", fins que apareix -febrer o març- la porta estreta del Dimecres de Cendra que obre el temps de Quaresma, preparació de la Pasqua. La Pasqua esclata amb els cinquanta dies de joia viscuts amb Jesús gloriós. Entre aquests cinquanta dies es compta l'Ascensió del Senyor. És el Misteri Pasqual que inclou també la vinguda de l'Esperit Sant (Pentecostés). Altra vegada el temps Ordinari -anomenat "temps durant l'Any"- s'estén fins ben entrada la tardor: quan venen novament, gairebé coincidents amb el desembre, els quatre diumenges d'Advent. Tot gira al voltant del misteri de l’Encarnació del Fill i del misteri Pasqual de mort i de resurrecció.

Aquesta és la Casa de la Vida cristiana, fins i tot la Casa de la teologia.

La Mare de Déu i els Sants en l’Any Litúrgic

L’any litúrgic no és una roda implacable i impersonal que va girant cada any. Juntament amb els misteris viscuts per la persona de Crist hi ha les festes i les commemoracions de Maria Verge i dels Sants que fan que l’any litúrgic s’assembli a una reunió familiar; no pas al rodar fred d’unes dates repetides. Així, les festes de la Mare de Déu són també una commemoració dels misteris de Crist viscuts per Maria, la seva Mare.

Els sants, augmenten el to de família de la nostra relació amb “la transcendència”: allà hi són tots, els Apòstols i els Màrtirs, els d’Orient i els d’Occident: Basili, Gregori Naciancè, Gregori de Nyssa, Joan Crisòstom, juntament amb els que van néixer a Orient però van viure o van morir a Occident, com Ireneu, Ignasi d’Antioquia i Lleó el Gran; i els més occidentals: Agustí, Benet, Domingo de Guzmán, Tomàs d’Aquino, Francesc d’Assís i santa Clara, Bonaventura, i per no fer interminable aquesta lletania dels sants, passo dels medievals esmentats als sants dels nostres dies: primer, els beats Joan XXIII i el “nostre” Doctor Tarrés. Tot seguit Maximilià M. Kolbe i Teresa de Calcuta, sense oblidar les dues Tereses carmelitanes, encara que siguin anteriors...

 ¿Perquè no s' explica bé, ja en la Catequesi infantil, que el cristià viu “empapat” en la Litúrgia que té per centre l'Eucaristia del diumenge, al llarg de l'any en la roda del temps? No es tracta d'anar a Missa o de no anar-hi. Es tracta de respirar l'aire transformador de la religió cristiana que ens clarifica la vida espiritual: així, en la litúrgia d’enguany veureu com Crist Rei apareix com el Bon Pastor ple d’amor que en la tarda del darrer dia ens examinarà a tots sobre l’amor al proïsme. 

Etiquetes: