Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
Quin és el paper de la vida consagrada, concretament de la vida religiosa, davant la situació política actual de la relació entre Catalunya i Espanya? Té una posició pròpia davant del dret a decidir? Què pensa sobre la independència i la creació d’un nou estat? Quan parlo de vida religiosa em refereixo a congregacions i instituts masculins i femenins, els membres dels quals professen vots, viuen en comunitat i es comprometen en la missió apostòlica d’anunciar l’evangeli en el camp de l’educació, de la sanitat, de l’exclusió social, etc.
La vida religiosa es caracteritza per la seva dimensió profètica. Amb llums i ombres, està cridada a anticipar els valors futurs del Regne, entre els quals hi ha la fraternitat que supera les diferències de races, procedències, llengües, economies... Tasca gens fàcil. Cada religiosa, cada religiós, pot tenir les seves opinions personals sobre el dret a decidir i sobre la independència. El respecte a la persona és clau. En això no hi ha cap problema. En canvi, com a conjunt, la vida religiosa es troba davant d’un dilema: o es converteix en corretja de transmissió de les tensions socials (nacionalisme espanyol-nacionalisme català, esquerra-dreta, capitalisme-socialisme...) o proposa un espai nou de fraternitat on sigui possible el diàleg que busca la confluència, l’enteniment que supera la crispació, la veritat que no se sotmet a interessos bastards, la llibertat que no s’imposa a la força, la convivència en pluralitat, l’amor per sobre dels desencontres. Els membres d’una comunitat religiosa poden defensar postures molt diferents, però si no són capaços d’anar més enllà, cap a un nou espai profètic, la seva vida perdrà sentit i es convertirà en corretja de transmissió, una més. Cal posar de manifest que l’ésser humà com a tal transcendeix, a la vegada que l’encarna, el fet de ser català o espanyol i no pot renunciar a la veritat, a l’amor i a la llibertat sense abdicar d’ell mateix. El nacionalisme correspon a un rang inferior, però molt important, perquè conté elements que configuren la persona i la societat. La fórmula política d’estructurar-se com a estat és l’últim dels tres nivells exposats. Matèria delicada, però més opinable i canviant, com ho demostren els successius mapes de geografia política en aquest darrer segle, en el qual s’han multiplicat els estats.

La vida religiosa es preocupa per cada persona, especialment per les més necessitades i per les que pateixen més, i a la vegada s’esforça per afavorir dins de les seves comunitats i en la mateixa societat la creació d’un espai profètic de diàleg, respecte i llibertat.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.