Catalunya té plantejats diversos reptes educatius. En destaco dos de rang excepcional. El primer prové de l’augment de la immigració. El segon sorgeix de l’emigració.
Segons fonts d’Idescat, Catalunya ha passat de 6.356.889 (31/12/2001) a 7.432.830 habitants (31/12/2011) en un període de 10 anys. Un creixement espectacular de més d’un milió d’habitants, no a causa del creixement natural sinó fonamentalment al saldo migratori. Un percentatge petit ha vingut amb un nivell educatiu o professional alt. La immensa majoria, sense estudis específics. S’han incorporat adults que no han fet els estudis desitjables i que, per tant, tenen dèficits, més difícils de resoldre perquè ja són fora del circuit acadèmic. La formació lingüística en català pot experimentar un retrocés, especialment a causa dels immigrants procedents de països de parla castellana, perquè poden entendre que amb la seva llengua d’origen ja en tenen prou. Per tant, Catalunya ha de fer un gran esforç educatiu per intensificar la formació dels immigrants que tinguin mancances educatives i per estendre la immersió lingüística, irrenunciable si se’ls vol integrar en un projecte comú i si no es vol perdre la llengua pròpia del país d’acollida. Els nens i les nenes que s’incorporen al procés escolar representen un plus de dedicació, sobretot quan provenen de llengües molt diferents. El nivell baixa i els resultats són més lents. El repte consisteix a no retrocedir. Només amb un gran esforç es podrà avançar.
L’emigració té un perfil determinat. Em refereixo als joves, formats a les nostres universitats, a vegades amb gran nivell d’excel·lència que, en no trobar feina ni futur segons la seva preparació, se’n van a l’estranger a la recerca d’oportunitats més bones. Hi ha famílies preocupades per aquest tema, perquè afecta els seus fills. Com a país, es perd en bona part el resultat de la inversió, no es garanteix el relleu generacional i es baixa el nivell professional. Si no es creen oportunitats per a aquests joves, la pèrdua de talents està garantida i també el retrocés com a país.
Aquests dos indicadors, analitzats aquí, representen un autèntic desafiament per a la nostra educació. Les dificultats són enormes, malgrat la dedicació vocacional de molts educadors i professors, a causa de les retallades, de la disminució de recursos, del col·lapse autonòmic dels fons públics. Però no podem sucumbir, perquè hipotecaríem el nostre futur.
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.