Vés al contingut

Amb un missatge contundent i seré alhora, on s’intueix un profund debat de fons i amb un esforç explicatiu acurat, ens arriba un nou document del Fòrum Joan Alsina: “No podem callar. La injustícia i la pobresa van creixent”. Amb una crida al conjunt de la societat i a la pròpia Església a reaccionar, els capellans del Fòrum denuncien com la crisi econòmica s’aguditza: desnonaments, manca de feina, cues a Càrites i Bancs d’Aliments per subsistir, més persones buscant menjar als contenidors o dormint al carrer.... Assenyalen les causes i el context de la crisi, denunciant que ja no manen els governs escollits democràticament sinó “la dictadura dels mercats especulatius”, amb un sistema “pervers i lladre” que “els governs mantenen com a legal, quan de fet és totalment injust, tirànic, cec i immoral”. Reclamen als governs que posin fre a l’especulació econòmica en favor del treball i l’habitatge digne, i que acabin amb les retallades de prestacions socials, sanitàries i educatives”.

El Fòrum també mira cap a l’Església, i tampoc calla. Valoren que entitats d’església com Càritas fan costat a les víctimes de la crisi, amb centenars de persones voluntàries, mentre veuen que “una bona part de la jerarquia eclesiàstica segueix amb cerimònies ostentoses i anacròniques, utilitzant objectes rics i valuosos propis de museus, que contrasten amb la senzillesa i autenticitat de l’Evangeli de Jesús”. També denuncien que gairebé no senten la veu crítica de la jerarquia eclesiàstica “tan insistent en altres temes”, -aquí llegim entre línies, en temes de “moralitat-sexualitat, etc... A les vuit conclusions del document fan una crida a la responsabilitat i al compromís de tots, conviden a prioritzar a les comunitats l’ajut als més empobrits i reclamen al conjunt de l’Església replantejar-se l’ús dels béns eclesiàstics, habitatges i locals, així com dedicar part del patrimoni d’objectes ostentosos de culte a pal·liar la situació de moltes famílies. També demanem més claredat en tots els àmbits de l’economia eclesiàstica.

Mentre penso en com agraeixo sentir aquesta veu dins l’Església, no puc evitar pensar en tots els capellans assassinats a Sudamèrica per denunciar amb claredat les injustícies, la complicitat dels governs i la manca de compromís de l’Església institució. El document val la pena de llegir detingudament, sense deixar-se ni una coma.

Maria-Josep Hernàndez

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.