Vés al contingut

Revisant els blocs de companys de CatalunyaReligió m’he trobat amb temàtiques i idees molt interessants i suggestives. A propòsit de la visió dels cristians com a minoria creativa, idea que va proposar el cardenal Joseph Ratzinger i recollida per Josep M. Carbonell en el seu bloc, he recordat un fet que es va donar quan Paul Ricoeur va estar a la nostra Universitat Ramon Llull ara deu fer uns 10 anys (que depressa passa a vegades el temps!).

Paul Ricoeur va estar entre nosaltres per rebre el Doctorat “Honoris Causa” a proposta de la Facultat de Filosofia. Va ser un acte rellevant, que va comptar amb una “Laudatio” per part del Dr. Andreu Marquès, que el propi Paul Ricoeur va agrair i elogiar, i també amb la magistral lliçó de Ricoeur, un discurs de revisió de la seva obra. L’acte va transcórrer tal com estava previst i va arribar l’hora del dinar. Varen participar en el dinar entre altres persones el rector Gassiot i alguns membres del claustre de la Facultat de Filosofia. Recordo el degà Dr. Jaume Aymar, el secretari Vicent Igual, el Dr. Marquès, el professor Josep M. Via-Taltavull,.. L’animació de la conversa estava assegurada. En aquella època jo feia de vicerector. A vegades un té aquests moments de privilegi com és el de poder participar en un dinar amb una de les ments més brillants del segle XX! Vaig treure’m la mandra del meu francès, una mica rovellat, i vaig prestar tota l’atenció.

En un moment donat la conversa va derivar cap a parlar del paper des cristians a la vida pública, tema que acostumava a treure el Dr. Gassiot. Paul Ricoeu va dir més o menys: “El que els cristians no poden pretendre de cap manera és voler tutelar l’espai públic. Els cristians som una minoria. Una minoria... significativa”. Quan va acabar de pronunciar la darrera paraula, tinc la imatge gravada i la puc recordar com si fos ara, va canviar totalment la seva expressió de la cara i va esclatar en una rialla oberta. Com si hagués trobat l’expressió exacta del que volia dir. El posat seriós i hieràtic, el rostre d’aparença cansada de l’home d’edat avançada, va canviar completament i se li va il·luminar la mirada, mostrant una expressió rejovenida, totalment desconeguda per nosaltres fins aquell moment. Com si de cop hagués redescobert el sentit profund del que acabava de dir i la rellevància de dir-ho en el context en el que estava.

Més tard em vaig preguntar per aquesta rialla feliç. Perquè hauria d’haver somrigut el seriós i prudent filòsof? Ja veieu que em preguntava per una cosa tant poc precisa com és l’hermenèutica d’una rialla d’un pensador del que s’acostuma a interpretar la paraula. Però em semblava una rialla rellevant. La reflexió que vaig fer fou que la idea dels cristians com a minoria devien retornar Ricoeur al sentit del que és ser minoria quan de petit va viure en una família protestant en la catòlica-laica França. Ara en l’espai públic fins i tot els blocs majoritaris son minoria, ningú té ja l’hegemonia. La rialla ens deia doncs una cosa així com: ja ho veieu ningú té l’hegemonia, jo ja ho sabia des de fa temps!

D’altra banda per la seva natural formació anglosaxona i estada als U.S.A. va conviure amb el multiculturalisme o multi-confessionalisme en l’espai públic. Potser la rialla expressava també la petita victòria dels models multiculturals en el nostre mon, que ja llavors es començava a dibuixar. Però hem de remarcar que va dir “significativa”. Crec que ho digué veient també els cristians des de fora, és a dir des de la perspectiva de l’espai públic entès com a terreny de joc. Aquest caràcter significatiu, provinent de la història d’Europa que ell coneixia tant bé, pot ser reconegut en el nostre temps també des de fora, fins i tot des de laïcitat. Ara bé, semblava dir-nos, si es pretén tutelar l’espai públic res de res, sortiran de nou els mecanismes ancestrals d’oposició que la pròpia història ha generat. Es a dir l’espai públic és vist com irremeiablement plural i amb possibilitat de que sigui realment neutral. La rialla de Ricoeur i la idea de minoria significativa expressen des d’una visió exterior una idea molt semblant a la que Ratzinger expressava des de dins sobre els cristians com a minoria creativa.

Va ser doncs la lliçó de tota una vida resumida en un instant sobre com Ricoeur creia que els cristians han d’estar en l’espai públic. Posant-hi paraules i seguint amb la (sobre)interpretació: No es tracta de deixar de banda les conviccions, però hem de recordar que segons com s’afirmessin tal vegada despertarien de nou la sospita de voler tutelar l’espai públic. Al costat de la convicció doncs hi ha d’haver la persuasió, el diàleg, el reconèixer i considerar l’interlocutor, el voler col·laborar, comprendre i acceptar també coses, proposar, argumentar, raonar, amb respecte per les conviccions discrepants. Dialogar no vol dir renunciar eh?! Ara bé l’espai públic ha canviat i ara tot son minories. Un cert multiculturalisme es inevitable. Per història i tradició a Europa i per tal i com han anat les coses finalment, en aquests temps als cristians –pensava Ricoeur- se’ls pot considerar minoria significativa. La lliçó de Ricoeur complementaria a la de Ratzinger. Es temps doncs per a ser creatius!

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.