Vés al contingut

(Segueix l'article anterior aquí)

Identificació dels requeriments de l’actual espai del cancell.
Requeriments funcionals:
La visió de la nau principal des de l’exterior es veu obstaculitzada per una fusteria excessiva i per un envidrament en males condicions de manteniment.
Hi ha un excés de protagonisme dels suports informatius que dificulten la visió de la nau principal i confonen a l’usuari.
L’actual il·luminació no significa l’espai arquitectònic del cancell. Els focus actuals enlluernen i resulten poc adients per un espai que ha de convidar a entrar en un espai d’alt pes cultural i de pregària.
L’actual quiosc es llegeix com una arquitectura estranya i aliena, no integrada, dins l’espai del cancell.
L’actual disposició de la persona que ha de controlar l’accés a la nau principal està situada al costat contrari i no té visibilitat.
Requeriments simbòlics:
L’actual envidrament no comunica el misteri que acull i celebra la comunitat parroquial.
L’actual espai del cancell no es proposa ni es llegeix com un espai pedagògic dels sagraments de la iniciació cristiana, ni dels misteris que l’espai de l’església acull i celebra.
Els Gegants del Pi no són visibles i resten amagats en un antic cancell que tampoc s’identifica com a tal.
Cal revaloritzar la figura de Sant Josep Oriol, inexistent en l’actual espai del cancell.
La Capella Baptismal resta amagada per l’armari dels Gegants del Pi i té poc protagonisme. A més a més, la capsa de la instal·lació elèctrica és visible i d’accés al públic.
Proposta de millora de l’espai del cancell de l’Església de Santa Maria del Pi.
Seguint els requeriments apuntats en l’apartat anterior, les propostes de millora contemplades es focalitzen en els següents apartats.
Propostes de millora funcionals:
Remodelació de la fusteria de l’actual cancell.
Es proposa desmuntar la fusteria que es suporta en l’actual estructura metàl·lica del cancell i canviar-la per tal de disposar un nou envidriament de majors dimensions que respongui millor a les necessitats acústiques i lumíniques. Es proposa pintar l’actual estructura metàl·lica de color fosc per tal minimitzar l’impacte i possibilitar la visió de la creueria de la nau principal des de l’exterior.
Integració i control dels suports informatius.
Es proposa concentrar la informació dispersada al llarg de l’actual cancell en uns nous espais expositius integrats dins la nova fusteria en la part inferior del nou envidrament. Aquest nou suport tancat i envidriat només és accessible i controlable per la direcció de la parròquia.
Remodelació de la il·luminació.
Es proposa quatre nous sistemes d’il·luminació:
Espai general, amb un sistema de focus que proporcionin una llum indirecta i posin en resalt els elements arquitectònics.
Creu del cancell, amb unes tires de leds embegudes en els seus quatre braços, de tal manera que emani llum.
Punt d’informació i venda, amb 3 punts de llum de sostre, que proporcionin una llum puntual sobre l’aparador.
La caixa dels Gegants del Pi, amb uns focus orientables que superiorment il·luminin els gegants.

Canvi de localització dels Gegants del Pi i nou moble de venda.

Es proposa intercanviar la situació de l’armari dels Gegants del Pi amb el punt de venda i control dels visitants i turistes a l’església. Aquest canvi possibilita el control de l’accés al recorregut turístic i miniminitza la seva presència a partir del disseny d’un nou moble baix corregut que acompleix també la funció de magatzem i expositor, a part de la venda d’objectes i tiquets.
Propostes de millora simbòliques
Proposta d’aplicació gràfica al nou envidrament.
Es proposa aplicar una textura de vinil en la part inferior del nou envidrament de tal forma que la creueria de la nau principal resti visible a l’exterior però es respecti alhora la privacitat dels assistents a les celebracions dominicals. La textura de l’envidrament reprendrà les formes florals de la rosassa del Pi, opció que consolida la nova imatge corporativa parroquial, no resulta aliena a les creences dels participants i tampoc competeix amb la lluminositat ni forma de les vidrieres existents. Per altra banda, els motius florals realcen amb un llenguatge explícit i contemporani la figura de la nova creu de fusta de pi del cancell, fent referència a la invocació pasqual “Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món, veniu i adorem-lo”[1].
Proposta de l’espai del cancell com una catequesi als sagraments de la iniciació cristiana.
Es proposa la visualització dels tres sagraments de la iniciació cristiana al llarg de l’eix transversal del cancell, entre el baptisteri lateral esquerra i l’accés a la capella del santíssim, la Capella de la Puríssima Sant, a la dreta del cancell.
Baptisme. Per significar aquest sagrament, proposem la recuperació i actualització dels lampadari de Jujol, una nova disposició de la caixa de control elèctric a l’interior de l’accés a les torres de la façana, és a dir, no visible ni accessible al públic. Per altra banda, la Capella del Baptisteri queda realçada pel trasllat de l’armari dels Gegants del Pi a l’altre costat de l’accés a l’església i pel nou moble baix exempt d’atenció i venda i la nova il·luminació de l’espai.
Confirmació. La confirmació esdevé el segon sagrament de la iniciació cristiana i es caracteritza per la crismació, és a dir, ungir amb oli al front del creient fent la senyal de la creu. Per significar aquest sagrament proposem una gran creu de fusta de pi, fent referència al nom del temple, il·luminada perimetralment amb led’s per minimitzar-ne el seu consum, impacte lumínic i manteniment. El fet de disposar la creu a l’accés de l’espai sagrat respon alhora a la tradició simbòlica dels temples cristians[2].
Eucaristia: La participació eucarística és la culminació de la iniciació cristiana. Trobem l’accés a la Capella de la Sang integrat dins l’espai del cancell, del qual es proposa la neteja
Proposta de recuperació i exposició dels Gegants del Pi.
Es proposa reubicar l’armari dels Gegants el Pi a l’altre costat de l’accés de l’església i el redisseny de l’antic cancell i actual armari substituint la fullola dels marcs per un vidre que permeti poder veure als Gegants del Pi. Aquesta nova disposició de l’armari dels gegants focalitzarà l’accés a la Capella de la Puríssima Sang, integrarà l’accés a l’Arxiu Històric i permetrà un diàleg sense estridències entre la fe, representada pel nou envidrament i la creu de fusta del cancell, i la cultura popular[3].
Proposta de revalorització de la figura de Sant Josep Oriol.
Sant Josep Oriol (1650-1702), capellà de la ciutat de Barcelona que va desenvolupar el seu ministeri sacerdotal en la mateixa Església de Santa Maria del Pi, era conegut com el “Doctor pa i aigua” per la seva vida ascètica i solidària envers els més desafavorits de la societat. Seguint aquesta devoció popular al sant barceloní explicitem el seu record en els elements de “pa i aigua” en els dos extrems transversals del cancell: el baptisteri (aigua) i l’accés a la Capella de la Puríssima Sang (pa), on té lloc la celebració eucarística quotidiana de la parròquia. Per això, proposem un plafó explicatiu en l’accés a la Capella de la Puríssima Sang, davant de l’actual crucifix, on el sant celebrava l’eucaristia.
L’actuació, per tant, no es pot considerar una ampliació (no s’augmenta la superfície útil o construïda), ni una rehabilitació en el sentit que no s’actua sobre l’estructura preexistent de l’edifici ni en el seu sòl ni fonamentació. Pel que respecta a l’evacuació de l’edifici, es manté l’evacuació existent, la qual no presenta desnivell entre l’exterior i l’accés immediat (fora de les escales ja exteriors i que no són objecte d’actuació).

[1] “L’Església no va considerar com propi cap estil artístic (...). També l’art del nostre temps ha de ser exercit lliurement en l’Església, amb la finalitat de servir als edificis i als ritus sagrats amb el degut honor i reverència. (...) Al promoure i afavorir un art autènticament sacre, que es cerqui més una noble bellesa que una mera sumptuositat” (Constitució per la Sagrada Litúrgia, núms. 123-124)
[2] “La puerta de la iglesia tiene una importancia particular por el simbolismo con que se ha ido enriqueciendo en el curso de la historia. (...) En el centro se ponía normalmente la imagen de Cristo, el que había dicho: “Yo soy la puerta del redil”. Las puertas de nuestras iglesias deben ser símbolos de defensa y signo esperanzador de la invitación al santuario, conforme a las palabras del señor: “Venid a mi todos los que andáis angustiados con trabajos y cargas, que yo os aliviaré” (Plazaola sj, J. “Arte Sacro Actual”. BAC Madrid 2006. pàg 215)
[3] Aquesta proposta de diàleg fe-cultura pren com a referència la idea de l’atri dels gentils que darrerament ha impulsat el Vaticà de la mà del Cardenal Ravasi i el Pontifici Concell de Cultura.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.