(Afers Religiosos) El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha rebut aquesta dilluns els responsables de l’església ortodoxa romanesa: el bisbe de l’Episcopat d’Espanya i Portugal, monsenyor Timotei Lauran; i els preberes d’aquesta comunitat a Lleida i a Barcelona, els pares Daniel Simón i Aurel Bunda, respectivament.
El motiu principal que ha portat aquesta representació a la Direcció General és palesar l’absència d’eines de reconeixement legal o de convenis que permeti aquesta comunitat religiosa aprofitar els beneficis que sí que tenen altres confessions, com ara avantatges tributaris per a l’adquisició de béns immobles destinats al cultes o la inclusió de la confessió religiosa en l’oferta formativa de religió.
La comunitat ortodoxa i en particular l’ortodoxa romanesa ha anat creixent considerablement a casa nostra arran dels moviments migratoris de les darreres dècades, sobretot amb posterioritat a l’any 1992, data dels darrers acords de cooperació entre l’Estat espanyol i tres de les religions minoritàries llavors més representatives: evangèlics, jueus i musulmans. Tots tres acords van ser aprovats per llei el 10 de novembre, respectivament amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE), la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya i la Comissió Islàmica d’Espanya.
Mentre que la religió cristiana catòlica (majoritària a Catalunya i a tot Espanya) està emparada per un Acord de 1976 entre l’Estat espanyol i l’Estat Vaticà, i aquelles tres confessions disposen d’acords de cooperació, la comunitat ortodoxa romanesa ha anat creixent fins superar els cent mil fidels, però no compta encara amb cap.
Exclosos de la FEREDE
El gener de 2010 es va crear l’Assemblea Ortodoxa Episcopal d’Espanya i Portugal, un interlocutor oficial del conjunt de les comunitats ortodoxes que inclou la comunitat present a Catalunya. El fet és que fins a dia d’avui aquesta Assemblea ortodoxa encara no ha signat un acord de cooperació amb l’Estat. Però, mentre que les esglésies ortodoxes grega i espanyola van ser inclosos en l’acord de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE), els ortodoxos romanesos en resten exclosos.
Enric Vendrell els ha ofert suport per fer arribar a les autoritats aquesta demanda. Vendrell ja es va reunir el proppassat dia 8 a Lleida amb el pare Daniel Simón, rector de la parròquia ortodoxa romanesa d’aquesta ciutat. Aquesta comunitat religiosa, que aplega uns 1.200 fidels, necessita un espai propi. Actualment celebra el culte a l’església catòlica del Carme, quelcom transitori mentre es tramita l’adquisició de l’edifici de l’antiga Comissaria de la Policia Nacional, al Passeig de Ronda, avui de titularitat de l’Incasòl.
També la comunitat ortodoxa romanesa de Barcelona celebra actualment la seva litúrgia a la parròquia catòlica de Sant Ferran, a l’espera de poder acabar les obres de la Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Jordi de Barcelona, a hores d’ara en fase de construcció. L'edifici, ubicat al districte de Sant Andreu, és el primer temple romanès de propietat a l'Estat espanyol. A Barcelona, la comunitat ortodoxa romanesa a aplega unes 800 famílies. Aquesta comunitat religiosa compta amb altres 12 centres de culte arreu de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.