Petita història de Càritas de Barcelona: 70 anys

(Càritas de Barcelona) “Les obres de l’amor a les altres persones són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior de l’Esperit”. Aquesta frase del papa Francesc resumeix l’amor cap al proïsme que ensenyava Jesucrist i que precisament va inspirar, fa setanta anys, la creació de l’actual Càritas Diocesana de Barcelona. Per a Càritas, el més important és la persona i la seva dignitat. Ho constata l’acció social que desenvolupa des del 1944, quan es va crear el Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana. L’any 1956, van seguir la tasca ja com a Càritas.

La història de Càritas Barcelona és la història de moltes persones que han trucat a la porta de les parròquies demanant ajuda, desitjant recuperar l’esperança i la dignitat. A més, recordar els anys de vida de la institució permet contemplar el dibuix de l’evolució de la nostra societat i de les dificultats que les comunitats i les persones han travessat al llarg dels anys.

La postguerra i les inundacions del Besòs, als anys 40 i 60

El Secretariat Diocesà es va constituir, el 1944, per unificar les obres benèfiques de l’Església en un moment en el qual calia ajudar la població a cobrir les seves necessitats bàsiques; la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola havien deixat a moltes persones en una situació d’extrema vulnerabilitat. Un altre moment històric que va marcar la tasca de Càritas van ser les inundacions del Vallès i del Besòs, a principis dels anys seixanta. La institució va coordinar les ajudes per als damnificats.

Aquella mateixa dècada, van emergir els moviments veïnals i associatius. Els trobem a Ciutat Vella, Can Tunis, Can Valero de Barcelona; a Terrassa, Sabadell; als barris Bufalà i Sant Roc de Badalona; a Sant Adrià de Besòs; a Santa Coloma de Gramenet i als barris Can Pi i la Bomba de l’Hospitalet. També són els anys dels centres socials, als quals Càritas dóna cobertura jurídica. El 1975, Càritas en tenia censats 24.

La lluita per un habitatge digne dels anys 70

Els anys setanta, les treballadores i treballadors socials van esmerçar gran part dels esforços i recursos en la tramitació de pensions i en la defensa del dret de les persones a un habitatge digne, en resposta a la precarietat dels barris de barraques. Els noranta, aquesta mateixa realitat de l’habitatge tornava a ser el centre d’atenció de Càritas: l’encariment dels pisos va portar l’entitat a impulsar l’entitat Foment de l’Habitatge Social (FFHS), gràcies a la qual, moltes persones que no podien accedir al mercat lliure van conseguir una llar digna.
A finals dels anys setanta també cal destacar l’obertura del dispensari Santa Rosa, a Santa Coloma de Gramanet, on van acompanyar les persones amb problemes d’addicció a l’alcohol.
D’altra banda, durant aquests deus anys també es van obrir nous equipaments i es van augmentar els punts d’acollida per atendre les persones necessitades, molt sovint des de les parròquies. En un moment històric en què no existia l’Estat del Benestar, Càritas va ser capdavantera en la promoció i implementació dels serveis socials.

El treball amb la infància i l’obertura dels materns, als anys 80

Als anys vuitanta, el treball de Càritas en l’àmbit de la infància ja s’havia consolidat. Ho constata el fet que, aquella època, es van obrir llars infantils, casals d’infants, centres de dia d’acció educativa i materns infantils.

Als noranta, la crisi ens va empènyer a treballar per a l’ocupació

El 1994, arrel de la crisi que aquella època havia deixat centenars de persones sense feina, es promou la Fundació Formació i Treball (FIT) per crear empreses de reinserció per a aquelles i aquells amb poca formació.

L’entrada al segle XXI

L’inici del segle XXI està marcat per la mateixa resposta a les necessitats de les persones més desfavorides i per l’aposta pel treball en xarxa amb les administracions públiques. Aquesta tasca conjunta permet gestionar diferents serveis i equipaments de forma més eficaç i haver participat en la redacció de documents tan importants com la Llei de serveis socials o el Pacte per la Immigració. A més, s’ha reforçat l’anàlisi de la realitat social, tant per contribuir a la definició del model d’intervenció que ha de seguir desenvolupant la institució, com per reforçar la tasca de sensibilització i denúncia, dos dels eixos principals de l’acció social en aquests moments.

Pel que fa als projectes que han engegat aquests darrers anys, cal destacar el Servei de Mediació en Habitatge (SMH), el 2011, a través del qual s’ajuda les famílies que han acumulat deutes d’hipoteca o lloguer i que estan en risc de perdre el seu habitatge; els centres “Paidós” de prevenció de la pobresa infantil, el 2012, i el projecte Feina amb Cor, el 2013. Gràcies a aquest últim projecte, s’acompanya les persones que estan a l’atur des de fa temps i que tenen familiars al seu càrrec. L’objectiu és que aquestes millorin la seva ocupabilitat i que tinguin més possibilitats per trobar feina.

Els objectius institucionals de Càritas

L’acció social, la sensibilització i la denúncia segueixen sent les línies estratègiques de Càritas Diocesana de Barcelona. Per als pròxims dos anys, s’han proposat aquests nous objectius institucionals: l’acollida i l’acompanyament; la prevenció de l’exclusió social, laboral i residencial; la petita infància i el voluntariat. La base d’aquests objectius i línies estratègiques és la persona i la seva dignitat. El seu compromís amb la promoció de la justícia social i amb l’eradicació de la pobresa es va concretar, el 2013, amb un total de 64.000 persones ateses, 4.200 persones que van dormir cada dia sota un sostre gràcies als ajuts de l’entitat i 8.000 persones que es van formar a través dels nostres cursos.