Josep Gudiol, pare de la història de l'art a Catalunya, recordat pels museus de Vic i de Lleida

(MEVEl Museu Episcopal de Vic acollirà aquest divendres una jornada monogràfica dedicada a Josep Gudiol (1872-1931) considerat com el pare de la Història de l'art a Catalunya. La figura de Gudiol és l'eix temàtic de la I Jornada de Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya que promouen i organitzen conjuntament el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, i el MEV.

La jornada Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya és l'activitat que clou l'exposició temporal del MEV “Facies Fidei. Expressions artístiques de la fe cristiana a la Catalunya Medieval” dedicada a la contextualització litúrgica i funcional de l'art sacre medieval català. Aquesta exposició es pot visitar fins al diumenge 27 d'octubre.

La jornada vol contribuir a donar una visió completa de Gudiol com a pare de la història de l'art a Catalunya. Una dotzena d'especialistes de l'àmbit català glossaran les aportacions de Gudiol a l'art i s'identificaran punts claus de les seves aportacions en l'escultura medieval, pintura romànica, pintura gòtica, les tècniques artístiques, orfebreria, forja i metal·listeria, mobiliari, guadamassils i vidre.

Els organismes promotors estan molt satisfets de la bona acollida que està tenint aquesta nova jornada. Els pròxims dies  preveuen completar les inscripcions a les 90 places que ofereixen. La segona edició de la jornada es farà l'any vinent a Lleida i estarà centrada en les col·lecciones artístiques diocesanes.

Recerca i docència al servei de la Història de l'Art

Josep Gudiol i Cunill (Vic, 1872-1931) va ser un dels pares de l'Arqueologia i la Història de l'Art a Catalunya. Format al Seminari de Vic, participà en les tasques de creació del Museu Episcopal (1889-1891) i en la redacció del seu catàleg (1893-1896). Ordenat sacerdot l'any 1896, va ser nomenat conservador del Museu i catedràtic d'Arqueologia Sagrada del seminari el 1898. El 1902 va publicar Nocions d'Arqueologia Sagrada Catalana, el primer manual d'història de l'art català i en català; el 1907 va participar en la missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó organitzada per l'IEC, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, Josep M. Goday i Adolf Mas.

La recerca, la cura i augment de les col·leccions del Museu Episcopal i la docència van ser els tres pilars de la seva activitat vital, durant la qual rebé nombrosos premis i passà a formar part de diferents institucions científiques. Publicà nombrosíssims treballs sobre temes transversals d'història de l'art (pintura, escultura, arquitectura, iconografia, arts de l'objecte, litúrgia, manuscrits), així com també una gran quantitat d'estudis monogràfics que dedicà a una extensa diversitat de temes històrics i de monuments (una gran part dels quals referents a Vic i al Museu Episcopal) i que publicà en revistes especialitzades, a la pàgina artística de La Veu de Catalunya o en publicacions vigatanes com el Butlletí del Centre Excursionista. La seva obra va ser fonamental per al desenvolupament de la Història de l'Art a Catalunya i encara avui serveix de base a tota mena de treballs.