Mor el pastor Enric Capó, referència del protestantisme progressista i pioner de l'ecumenisme

(David Casals) El pastor Enric Capó ha passat aquest divendres a la presència del Senyor. La seva llarga trajectòria teològica al servei de la Iglesia Evangélica Española (IEE) l'havia consolidat com la referència a Catalunya del protestantisme progressista i també com un dels pioners de l'ecumenisme.
 
El funeral se celebrarà aquest diumenge, día 11, a les 13h en el tanatori de Les Corts de Barcelona.
 
Nascut a Maó, Capó va néixer en una família d'arrelada tradició metodista des del segle XIX, i almenys vuit dels seus membres han exercir la pastoració. Entre ells, el seu pare Samuel, el seus cosins Alfred i Humbert i en l'actualitat el seu nebot Carles a Suïssa. Enric Capó també col·laborava amb CatalunyaReligió.cat des dels seus inicis.
 
Durant la seva joventut, Enric Capó va viure en pròpia carn com l'obra protestant fou víctima de persecució per part de les autoritats franquistes: després de la caiguda de Catalunya, les esglésies i escoles van haver de tancar les seves portes, i les comunitats van poder reobrir després de la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, però els col·legis mai més ho van poder tornar a fer.
 
En un context on l'obra protestant era perseguida i viscuda en la clandestinitat, Capó va decidir exercir la pastoració, a la comunitat del Clot, L'Hospitalet de Llobregat i després a l'Església Protestant de Barcelona Centre, situada al carrer Tallers. 
 
Trajectòria teològica

Enfront del protestantisme majoritari a Catalunya, fortament influenciat pels moviments 'evangelicals' i fonamentalistes d'Estats Units, Capó defensava una vivència de la fe "oberta i liberal, en la que tothom és benvingut".
 
Així definia ell mateix fa un parell d'anys quins havien de ser els principis d'una església protestant històrica, descendent de les grans famílies del protestantisme -luteranisme, calvinisme i metodisme-, com és la seva denominació, l'Església Evangèlica de Catalunya: 
"Mantenim les doctrines fonamentals del protestantisme, però sempre en contínua revisió. No fem cap mena de discriminació envers les persones. Cadascú es personalment responsable davant Déu i és a Ell a qui tots haurem de donar comptes. No tenim dogmes inamovibles ni participem d’un pensament únic. Tal com deia John Wesley, el fundador del metodisme: "Pensem i deixem pensar". 
 
La seva teologia, liberal i progressista, estava fortament compromesa amb els drets civils, la igualtat de totes les persones, la universalitat de la gràcia i també en l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, camps dels que fou un precursor.
 
Participà als anys 50 en els primers contactes ecumènics que van haver a Catalunya, i l'any 2000 va representar Barcelona, juntament amb el caputxí Joan Botam, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.
 
 
Compromís amb el català
 
Va ser un dels pioners en celebrar cultes en català als anys 60: fruit que la majoria de predicadors i evangelitzadors que van arribar a Catalunya a finals del segle XIX eren estrangers, s'utilitzava el castellà a les esglésies, tot i que la majoria de membres tinguessin el català com a llengua materna.
 
Va participar en la traducció a partir del text grec dels 4 Evangelis i algunes cartes de Pau en català, i des de 1973, va integrar-se a l'equip que va traduir la versió interconfessional de les Escriptures: el Nou Testament es va presentar l'any 1979, i la traducció íntegra de la Bíblia ho va fer el 1993. També va ser des dels anys 50 professor de teologia en el Seminari Evangèlic Unit de Teologia (SEUT), que en l'actualitat té la seva seu a El Escorial, i molts pastors el consideren un mentor i conseller.
 
Fa un any va participar en la presentació de la nova Bíblia Catalana Interconfessional en el Palau de la Música. 
En el camp del periodisme religiós, va dirigir la revista 'Carta Circular' de la IEE -de la que també va ser president de la seva comissió permanent- i en els darrers anys era el responsable de la publicació de l'Església Evangèlica Espanyola 'Cristianismo Protestante'.
 
Durant molts anys, va estar molt implicat en el diàleg entre les diferents denominacions evangèliques: fou membre fundador de l'Associació de Ministres de l'Evangeli de Catalunya (AMEC), entitat que agrupa des de 1956 a pastors protestants catalans, i fou també el primer president del primer òrgan que agrupava a la gran majoria de comunitats evangèliques de Catalunya: el Consell de les Esglésies Evangèliques de Catalunya, constituït l'any 1979, que al 1981 passaria a denominar-se 'Consell Evangèlic de Catalunya', del que també en fou el seu primer president.

Etiquetes: