Taltavull: “La covardia de l’anonimat a internet delata una identitat malaltissa”

(CR) El bisbe Sebastià Taltavull, com a responsable del Secretariat Interdiòcesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats catalans (SIMCOS), ha fet pública una dura crítica als responsables de les pàgines anònimes d’internet que “sota la covardia de l’anonimat, no pensa més que fer mal de manera persistent i delata la seva identitat malaltissa recorrent a la desqualificació personal i a la calúmnia”.

És el seu missatge coincidint amb les Jornades de les Comunicacions Socials que l’Església celebra aquest cap de setmana i l’ha publicat a la pàgina oficial de la Conferència Episcopal Tarraconense amb el recolzament dels delegats de mitjans de comunicació dels bisbats catalans.

El bisbe auxiliar de Barcelona recorda el missatge de Benet XVI per aquestes jornades en el que “ens proposa actituds de fons posant al descobert la veritat i la transparència de les intencions” i lamenta “que hi hagi que hagi caigut en la temptació d’allò que Jesús sempre va censurar: la injúria, la difamació i el judici condemnatori”.

Per això, explicita el suport com a SIMCOS “a les persones bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laiques i laics cristians, i també parròquies i entitats d’Església que des de pàgines anònimes d’Internet són atacades amb calúmnies i greument ferides en la seva dignitat humana i de fills de Déu, tot lesionant el dret a la bona fama”.

Aquest és el text complert:

Per una comunicació objectiva i veraç

(Sebastià Taltavull- SIMCOS) Fa temps que els delegats diocesans de mitjans de comunicació de Catalunya, que formem el SIMCOS, compartim una preocupació que està molt relacionada amb el nostre desig de transparència objectiva. Ho diem, avui en ocasió de la 46 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials i seguint el missatge que Benet XVI ha escrit per aquesta ocasió, tot fent-nos veure que tota comunicació necessita d’un ambient favorable que sàpiga equilibrar veritat, silenci, paraula, imatges i sons.

Comptem amb unes tecnologies que cada dia ens sorprenen més i posen al nostre abast una infinitat de possibilitats que hem d’utilitzar amb seny, per tal d’apropar persones, crear lligams d’amistat i fer de la convivència un espai digne per a tots. Sabem que el camp d’aquestes tecnologies és il·limitat, però que també hi ha els seus riscos; que amb elles es pot fer molt bé o molt mal, tot depèn de qui les utilitza, ja que la forma com comuniquem expressa qui som i com som.

A les nostres Esglésies diocesanes i en bé del treball de conjunt tenim la responsabilitat de fer un bon ús dels mitjans de què disposem i, per això, volem servir aquella informació que faci possible una comunicació sempre constructiva. El seu contingut ha de ser transmès amb el criteri de la veritat i amb aquell to de respecte i humanitat que el faci atractiu i proper. No podria ser d’altra manera tractant-se, en definitiva, de comunicar l’Evangeli amb paraules i fets.

Si els cristians volem seguir de debò Jesús, hem de tenir, com a mínim, la voluntat d’incidir en la societat i en les persones del nostre entorn cercant un espai comú d’entesa, de transparència, d’honestedat, de flexibilitat i de respecte envers la diferència, que sempre ens enriqueix. Sense oblidar, però, quin és el nostre lloc en el món: el lloc on rau la justícia i la solidaritat i, per tant, amb tota la força de les coses ben fetes, les que estan fetes amb amor. Creiem que els mitjans de comunicació en general haurien de ser molt curosos a l’hora de fer pública una informació perquè aquesta fos veraç. Una cura que, per la veracitat i per l’honestedat del que s’emet i de qui ho emet, ha de ser encara més remarcada en els mitjans de signe cristià.

Benet XVI ens proposa actituds de fons posant al descobert la veritat i la transparència de les intencions. «Es tracta –diu– de la relació entre silenci i paraula: dos moments que han d’equilibrar-se, alternar-se i integrar-se per a obtenir un autèntic diàleg i una profunda proximitat entre les persones». ¿Què passa, però, quan aquest diàleg es fa impossible perquè el comunicador, sota la covardia de l’anonimat, no pensa més que fer mal de manera persistent i delata la seva identitat malaltissa recorrent a la desqualificació personal i a la calúmnia?

Aquesta és la nostra preocupació i de tots els qui estimem l’Església de Jesús: que, al costat d’una immensa majoria de professionals, homes i dones de bona voluntat que estan fent un treball excel·lent de comunicació transparent i objectiva a favor de les persones i de l’extensió de l’Evangeli, hi hagi qui caigui en la temptació d’allò que Jesús sempre va censurar: la injúria, la difamació i el judici condemnatori. El SIMCOS vol donar tot el seu suport a les persones bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laiques i laics cristians, i també parròquies i entitats d’Església– que des de pàgines anònimes d’Internet són atacades amb calúmnies i greument ferides en la seva dignitat humana i de fills de Déu, tot lesionant el dret a la bona fama.

En la reunió dels delegats diocesans de mitjans de comunicació de Catalunya vam convenir en demanar els qui fan aquestes pàgines o les omplen amb els seus escrits difamatoris que no facin més mal i que es fixin en l’amor amb què Jesús tracta les persones; que es deixin ajudar per Ell escoltant-lo de cor en la pregària i actuant des de l’amor, que en això es coneix qui és realment deixeble seu. A l’Església tots ens necessitem, fem l’esforç de ser i de tractar-nos com a germans!