(CR) La Conferència Episcopal Espanyola ha aprovat en la sessió que està celebrant aquesta setmana que la beatificació del bisbe auxiliar de Tarragona Manuel Borràs, i del bisbe Salvi Huix de Lleida, junt amb 540 màrtirs de la Guerra Civil, se celebri a Tarragona. Aquest dijous al migdia s'ha comunicat la decisió als capellans i laics amb responsabilitats pastorals de l'arquebisbat de Tarragona.
L’acte es preveu pel 27 d’octubre del 2013 i aplegarà totes les causes de les diòcesis espanyoles aprovades els darrers anys de sacerdots, religiosos i laics morts durant la persecució religiosa del 1936. Així, Borràs, que va ser auxiliar de l’arquebisbe Vidal i Barraquer –un dels pocs bisbes que va oposar a beneir l’alçament franquista-, encapçalarà la celebració a la seva diòcesi natal, conjuntament amb el bisbe de Lleida.
La decisió de celebrar la beatificació a Tarragona s'ha pres després de descartar la opció de fer a Madrid una beatificació massiva de màrtirs de la Guerra Civil. A més dels nombrosos màrtirs catalans, Tarragona és la seu on consta de forma documentada el primer màrtiri cristià a la peninsula ibèrica, del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi l'any 259.
La beatificació serà probablement la més massiva de la història després de la que es va fer a Roma l'octubre del 2007 i recollirà els màrtirs de 33 causes diferents de tot Espanya.
El decret de beatificació del Servent de Déu de Manuel Borràs Ferré, junt amb 146 màrtirs més, va ser aprovat abans de l’estiu per Benet XVI. La causa inclou vint monjos de Montserrat que també van ser assassinats durant la Guerra Civil i set claretians que van morir a l’arquebisbat de Tarragona. També, entre aquests sacerdots i religiosos hi ha 68 capellans de Tarragona, set carmelites descalços, un caputxí, 39 germans de La Salle i quatre de la fraternitat Terciària dels Carmelites de l’Ensenyança. També seran beatificats vint religiosos màrtirs de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família que van morir a diversos llocs de Catalunya.
Entre els vint monjos de Montserrat hi ha el prior del Monestir, un germà del cardenal Albareda o el reconegut músic Àngel Rodamilans. I els set claretians assassinats a Catalunya, tres que pertanyien a la comunitat de Tarragona i quatre a la de La Selva del Camp.
El juliol del 1936 el cardenal Vidal i Barraquer i el bisbe Manuel Borràs van ser empresonats a Montblanc. La Generalitat va traslladar el cardenal a Barcelona des d’on va poder exiliar-se, però Borràs va ser executat el 12 d’agost per un grup de milicians en una carretera al Coll de Lilla i van cremar el seu cos. És un dels 13 bisbes que van ser assassinats a Espanya.
La causa del qui era bisbe de Lleida, Salvi Huix, també estava aprovada pel papa des del juny del 2011 i pendent de fixar la data. Tot i que hi havia preparada una operació de salvament, Huix es va entregar voluntàriament i va ser tancat a la presó de Lleida. Va morir afusellat el 5 d’agost de 1936 al cementiri de Lleida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.