Vés al contingut
Catalunya Religió

(Lucia Montobbio-CR) La comunitat musulmana a Catalunya afronta aquests dies de confinament amb diversos reptes i activitats. A partir de les indicacions del Govern de la Generalitat de Catalunya per prevenir la propagació del coronavirus, han quedat tancades les escoles d'àrab, el centres de culte, o les seus de les associacions islàmiques. Això ha afectat de forma notable el seu culte, i a altres celebracions com ara la pregària diària i la comunitària dels divendres a la mesquita, la peregrinació menor a la Meca, o els enterraments que ara suposen la preocupació més gran.

Mohammed El Ghaidouni, president de la Unió de comunitats islàmiques a Catalunya, explica que ja està havent-hi problemes per trobar sòl on enterrar els difunts. "Ara ja no hi ha tombes, i això generarà un greu conflicte. La majoria de musulmans tenen una assegurança de repatriació del cos, però davant del tancament de les fronteres o aeroports... aquesta assegurança no ens serveix de res, tots han de ser enterrats aquí. Estem només al principi d'aquesta situació, i esperem que conjuntament amb l'administració pública trobem una sortida aviat, perquè l'escenari empitjorarà les setmanes vinents."

La primera pandèmia

Lluny del desànim, la comunitat musulmana es mostra proactiva per fer front a la situació. El Ghaidouni recorda que no és la primera vegada que els musulmans viuen una pandèmia i que la Sunna (dits i fets del profeta Mohammed) expressa clarament que la solució és quedar-se a casa. "Les referències històriques també ens ajuden. La primera pandèmia que va passar la comunitat musulmana va ser en l'època d'Omar Ibn Al-Khattab, el segon governant que va venir després de la mort del profeta Mohammad, on van morir 30.000 companys del profeta, i es va produir el primer confinament que afectava Acham: Síria, Arabia Saudí i Palestina, s'ordenava quedar-se al seu poble o ciutat." I afegeix que tothom ho ha interioritzat, i acceptat, i que s'ha vist de forma clara el risc de contagi que hi ha en cas de reunió.

Així ha estat a escala internacional. Mohamed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya i secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya, destaca la resposta unànime que han donat els països musulmans, especialment en el tema del tancament de Mesquites inclòs els llocs més Sants de l'Islam com la Meca, la Medina i Jerusalem: "Es van tancar abans que es decretessin els confinaments europeus, el que demostra la presa de consciència i responsabilitat dels consells de savis musulmans que no van dubtar en dictaminar per consens els tancaments. És una situació inèdita que molts de nosaltres mai hauríem imaginat que hagués pogut passar."

Família i suport espiritual

La quarantena troba la seva part positiva en el reforç del vincle familiar. "Alguns fidels ens expliquen que s'adonen que abans només tenien temps per dinar plegats, i ara en canvi es poden comunicar amb molta tranquil·litat, i explicar-se coses que per les presses s'havien descuidat, també descobreixen la riquesa de dirigir-se a Déu, de pregar en família. La família està sent un suport psicològic i emocional clau", afirma El Ghaidouni.

A això, Halhoul afegeix que els imams estan fent una tasca molt important de suport espiritual responent directament via telèfon als seus fidels. "Hi ha casos d'estats emocionals d'angoixa, també dubtes i qüestions, per exemple sobre quines súpliques especifiques ensenyar per aquesta situació, o temes d'assessorament com la manera de realitzar algunes pràctiques religioses en família a causa del confinament.

Tecnologia i ajuda presencial

Les comunitats també han activat iniciatives via Whatsapp. En aquest cas s'han organitzat grups per donar suport a les persones més grans o a famílies que es troben en situació de desemparament. I se sumen l'ús de canals de Youtube on imams torben la forma d'oferir els seus discursos, o intercanvis en xarxes socials com la que anuncia Zouhair El Hairan, secretari de l'entitat Euroarab. Un grup de joves ha organitzat breus ponències en directe a Instagram, en els dies que segueixen per parlar sobre com la comunitat musulmana afronta la pandèmia i els dies de confinament. Aquest són alguns dels temes: "Covid19 i Islam: afectacions?", "¿Com preparar-te pel Ramadà?", "Oportunitat pel creixement personal", "El Corà i jo".

La tecnologia i Internet estan sent protagonistes aquests dies, així i tot també hi ha iniciatives presencials. Aquest és el cas de la mesquita del clot on més de 60 voluntaris cusen, cadascú a casa seva, per fer mascaretes de tela i proporcionar-les als veïns; o a Manresa on s'ha habilitat un menjador per poder distribuir dinars i sopars a joves que es troben en una situació de precarietat. Halhoul recorda que alguns centres de culte musulmà també han donat suport als seus respectius Ajuntaments en tasques de traducció de textos a l'àrab, "inclús alguns han fet traduccions orals, pels missatges que donen les policies municipals per megafonia als ciutadans que circulen pels carrers o quan guarden en cua l'accés als supermercats."

En suma, El Ghaidouni observa que tota aquesta situació ha fet reflexionar a la comunitat musulmana sobre la fortuna de tenir una vida sana, sobre el valor de la comunicació i la relació amb els familiars, i també prendre consciència que com a humans, sense distinció estem en la igualment exposats al coronavirus."

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.