LUCÍA MONTOBBIO –CR | La festa de Purim és una festa jueva que enguany se celebra el 24 de març. La celebració commemora la salvació del poble hebreu a l'antiga Pèrsia. "Hi havia plans d'extermini orquestrats pel primer ministre persa Aman, però es van produir una sèrie de miracles i així és com Déu els va deslliurar de l'amenaça", explica el rabí Daniel Askenazi.
ROGER VILACLARA –CR | L'aval del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a prohibir el sacrifici d'animals amb el ritual halal i kosher, de les tradicions musulmanes i jueves, obre la porta a què països com Espanya prohibeixin també aquesta pràctica.
ACN | El Tribunal Europeu de Drets Humans avala la prohibició del sacrifici d'animals amb el ritual halal i kosher.
LUCÍA MONTOBBIO –CR | Sukot és una de les festes més importants en el calendari religiós jueu. Dura una setmana a Israel i per la comunitat jueva que viu fora d’aquest territori dura vuit dies. La paraula “sukot” és el plural de la paraula “sucà” que en hebreu significa cabana o tenda. Per això, aquesta celebració també es pot dir “festa de les cabanyelles” o “dels tabernacles”. Es recorden les cabanes que van protegir el poble jueu durant els 40 anys que van viure al desert. Concretament, durant la travessia del desert cap a la llibertat, de l’Èxode d’Egipte cap a la terra promesa. Enguany, la celebració comença el 29 de setembre i s’acaba el 8 d’octubre.
ACN | Poder enterrar els difunts seguint la seva tradició. És la demanda de la comunitat jueva de Girona per disposar d'un espai al cementiri municipal on poder enterrar els seus difunts. La portaveu de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava, Emilia Roffé, ha explicat a Catalunya Ràdio que no disposar-ne els obliga a traslladar els cossos a Barcelona, on sí que hi ha espais habilitats, o bé a renunciar a la tradició i enterrar els difunts en nínxols o incinerar-los.
GENERALITAT DE CATALUNYA | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha subratllat aquest dimecres a la tarda el “compromís” del Govern “en la defensa de la diversitat religiosa i cultural perquè forma part de l’essència del nostre país”.
LUCÍA MONTOBBIO –CR | “De sobte, vaig notar com el que m'omplia de debò era ensenyar conceptes transformadors”. Així explica Irene Muzás com va decidir fer-se rabina. Després de quatre anys d'estudi, Muzás s'ha ordenat a Alemanya convertint-se així en la primera rabina catalana i una de les poques d'Europa.
