"El pare Taxonera emergia entre els qui donaven la cara amb dignitat"
(Joan Botam –CR) Durant la dècada dels setanta, el règim dictatorial que patia el país es creia encara molt fort. Els moviments de resistència, del tot pendents portes endins dels mecanismes de diàleg per créixer, projectar i actuar, no comptaven amb possibilitats de reunió. Havien de refugiar-se en locals de l’Església, parròquies i ordes i congregacions religiosos. Com a resultat, amb la creació de Comissions Obreres i del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris, arribaren a celebrar-se l’Assemblea Nacional de Catalunya i moltes altres reunions clandestines.
