Clarisses

(Laura Mor –CR) Les germanes clarisses de la fraternitat de Vilobí d’Onyar ja fa una setmana que cusen mascaretes. Les hores que dedicaven habitualment a fabricar el pa per a l’eucaristia, les dediquen ara a enfilar fil i agulla. Els ho va demanar Pilar Pina, delegada de vida consagrada del bisbat de Girona. Com a directora de la Clínica Bofill de Girona, que aquests dies es dedica a atendre malalts per coronavirus, de seguida va identificar la necessitat.

(Laura Mor –CR) Els uns escolten, reben i acullen. Les altres, ofereixen allò que tenen. Són joves en època universitària i monges clarisses. Per primera vegada el monestir de Reus ha convocat una pregària conjunta entre aquests dos mons que tenen moltes coses per compartir.

(Ramon Bassas –CR) «Es tracta de productes de molt bona qualitat, quasi casolans, i molt difícils de trobar als canals alimentaris habituals», diu en Francesc Vera, «per això, a l’any 2013 vàrem decidir orientar els nostres esforços a facilitar l’accés en un entorn de proximitat, promovent l’alimentació sana i l’atenció personalitzada, característiques que es donen en els mercats municipals», continua el propietari de la botiga Relicatessen, al mercat de la Boqueria (o de Sant Josep), al cor de Barcelona.

(Ramon Bassas - CR) Fa una mica més de tres anys, les clarisses de Reus van decidir començar a comercialitzar dolços «una iniciativa que vam portar a terme en quedar-nos sense feina durant molt de temps», explica la germana Teresa Pujal, filòloga, clarissa del Monestir de Santa Clara de Reus, presidenta de la Federació de Germanes Clarisses de Catalunya, Castelló i Menorca i responsable de l’obrador. «Per tant, no són uns dolços amb una tradició», rebla.