Els protestants i la ciutat de Barcelona

Ahir la ciutat de Barcelona, a través del seu alcalde Jordi Hereu, es reconcilià amb els protestants i aquests agraïren el gest. Era una acte de justícia, com digué l’alcalde. Per primer cop, les esglésies evangèliques de Barcelona foren acollides en un lloc tant emblemàtic per la ciutat com és el Saló del Consell de Cent espai simbòlic del govern de la ciutat. Després de molts anys d’invisibilitat forçada els protestants esdeveniren diàfans als ulls de la ciutat amb ocasió de la presentació del llibre “Les esglésies evangèliques històriques de Barcelona (1876-1978)”, escrit per l'historiador Federico Vázquez Osuna. Durant aquest emotiu acte l’alcalde Jordi Hereu, fent-se sensible al sentiment de reparació, explicitat amb anterioritat per la pròpia comunitat, anuncià que la comissió del nomenclàtor de la ciutat aprovà dedicar un carrer o una plaça de Barcelona a Martí Luter. Afirmà que amb aquest gest, sincer de cor, era un primer pas, un punt i seguit, per situar els cristians protestants en el lloc que mereixen estar en la ciutat de Barcelona. La ciutat, digué l’alcalde Hereu, ha de tractar als protestants, amb normalitat, respecte i visibilitat.

La intervenció de Pere Bonet, pastor emèrit de l'Església Baptista de la Bonanova, església d’aquí poc farà 128 anys, aportà la memòria històrica del protestantisme. Les seves paraules recordaren que els protestants, per raons de fe, foren considerats fins 1978 com a ciutadans de segona, amb el parèntesi de la Segona República. La democràcia fou un primer pas per tornar a donar visibilitat a les esglésies evangèliques. Enric Capó confirmà com la intolerància i la persecució marcà l’experiència vital de molts protestants catalans. Però, digué, que aquesta situació accentuà la fraternitat i la unió de les famílies protestants i facilità iniciar el camí de l’ecumenisme a Barcelona. El doctor Armand Urrútia explicà la història de l'Hospital Evangèlic de Barcelona. El seu naixement s’explica per les dificultats que tenien els protestants perquè el sistema sanitari de l’època respectés el seu fet religiós diferencial.

Les paraules de l’historiador Federico Vázquez Osuna, autor del llibre, permeteren descobrir que aquesta obra és un patrimoni de la societat plural i respectuosa amb les religions. És una mirada a la història dels protestants per comprendre el valor de la diversitat religiosa i una forma de demanar perdó als que han patit qualsevol forma d’intolerància per la seves creences. Les paraules finals del pastor Guillem Correa, com a secretari del Consell Evangèlic de Catalunya, remarcaren que la presència dels protestants en la sala del Consell de Cent de Barcelona ha de significar un punt i final d’anys d’ignorància i invisibilitat. La història de la ciutat de Barcelona és també la història dels protestants. Ahir, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’inicià un nou camí per la ciutat i per les seves esglésies evangèliques.

Comentaris