PELS REVOLTS DE SITGES. Advent 2
Després d’haver begut en les satisfaccions de moltes sensibilitats, hem experimentat un buit inexplicable. També hem palpat com d’efímer és l’èxit, com de transitòria és la il·lusió i quins canvis sobtats es donen en els amors que semblaven segurs i per sempre. Desenganys, limitacions...
D’aquí i de lluny ens arriben impactes de tanta crueltat, d’abusos plens de perversió, del menyspreu de realitats humanes elementals. Experimentem la impotència i la caducitat de realitats treballades i estimades... I ens entra el desig de Déu. Sabem alguna cosa d’Ell o quasi res, però el cor el cerca, el busca, espera un consol, una comprensió i especialment un nou coratge.
----------------------------------------------------------------
El cap de personal porta unes ulleres bifocals. Si mira l'ordinador o els papers, hi veu pel vidre inferior i, si tracta les persones, pel de dalt. Com passa ara, que té els ulls fixos en els meus mentre em diu: Ho sento, ja sap que eren prop de 100 els aspirants a aquesta feina. Vostè ha quedat el segon. Un treball molt ben fet, però no el podem admetre, etc., etc. I ara torna a mirar per sota, pel vidre inferior.
Quin desengany!! Jo que esperava que aquest seria el millor regal de Nadal pels de casa, i em trobo que ha volat quan estava a punt d’agafar-lo. Saps que he fet? He agafat la moto i me n'he anat a Sitges per la carretera de la costa. Una temeritat. Quan ja era a prop he reduït la marxa, m’he parat i jo... Mira que feia anys que no em queia ni una llàgrima... Avui ha sigut diferent. He plorat.
A sota aquells arbres tan a prop de la carretera he resat. I saps què he sentit?
Vinga, ànim! Seguirem lluitant. I per Nadal, bona cara. Tornarem a intentar-ho!!!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.