La nòmina d’aquest mes ningú l’ha cobrat. Hi ha un malestar general acompanyat de molts rumors. Es veu que l’empresa ha canviat de propietaris i en pocs dies l’ha adquirida un fons d’inversions de capital internacional. De moment ningú sap on resideix la central. En pocs dies els antics dirigents s’ha esfumat i el seu despatx està ocupat per un tal Chen que porta dues secretàries, serioses, que no miren als ulls de la gent, i que amb prou feines parlen l’espanyol. Ja no diguem el català.
Aquell divendres la Mònica 03 troba un sobre a la taula i constata que l’ordinador està apagat i no és possible posar-lo en marxa. “A partir de esta fecha es baja en el trabajo. Dentro de 15 días pase por la nueva administración para concretar la cuenta pendiente”.
No és ella sola. Més de la meitat de l’oficina ha rebut la mateixa nota. Un silenci sepulcral, i explota després la indignació. Tots sabem que, segons la legislació actual, ni que guanyin un complicat plet no hi ha remei: tots al carrer. És una de les lleis que fan que la nostra economia vagi millor... no per a tothom evidentment, sinó per a alguns rics que cada dia són més rics.
Ha estat d’aquesta manera com la nostra amiga s’ha trobat sense feina, al carrer; i l’anada al Brasil o ha sigut una trampa o evidentment no serà assumida pels nous amos.
“Quin desastre! Em costarà molt trobar una feina com la que he tingut. Hauré de tornar al ball dels currículums? Em sento manipulada i enganyada. Oh, quin mal d’ànima i de cor!...
La Mònica 03 no és una dona que s’espanti. Al contrari. Al cap de pocs dies comença a madurar una idea. No la diu a ningú. Però va prenent força fins que, en un estona que ha anat a l’església a pregar, aquesta idea fins aleshores fluctuant es converteix en un pla concret que té tres punts. Primer: em vendré la moto i em compraré una bicicleta. Segon: connectaré amb el voluntariat VOLPA per veure si hi ha alguna possibilitat d’anar al Brasil o a un altre lloc on pugui ser útil. Tercer: vull canviar radicalment la meva vida.
Jesús, no puc deixar-me vèncer per aquesta colla de lladres. Vull reaccionar i reconvertir el mal en bé. Sé que no estic sola. Tu ets en mi i segur que no sols em dónes suport sinó energia i coratge. Gràcies, Senyor meu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.