Vés al contingut

Fa estona que han acabat de sopar i ara entren de ple en el tema que els convoca: “quantium”. Què vol ser, això? Què n'espera cadascú? Com se sostindrà? Com funcionarà?

Hi ha unes quantes coses molt clares i acceptades per tots:

1.- No és una comunitat definitiva, sinó per un temps determinat.

2.- S’ha d’autogestionar i sostenir econòmicament entre tots.

3.- Els acords es prendran en diàleg i, sempre que sigui possible, per unanimitat.

4.- Es relacionaran amb la gent del barri de forma activa.

Abans de fer una distribució de feines d’acord amb els horaris laborals i les responsabilitats externes, cadascú presentarà la seva situació personal, les raons que l’han portat a donar el pas comunitari, les pors i el desitjos que aquests dies de preparació l’acompanyen i en quina actitud es troba quan manquen cinc setmanes per començar a viure junts.

En un moment determinat, després d'una hora llarga de conversa, es fa un silenci llarg i, sense posar-se d’acord, tots miren cap a la Mònica 03. És hora de reflexionar sobre què esperen d’ella i què no. Tots tenen clar que és la inventora del projecte, que és una líder experimentada, que ha viscut en comunitat aquí, a Moxos i sobretot a l’Àfrica, que la sap molt llarga i que és bona persona.

Quines coses no esperen d’ella? Que els pressioni en els temes religiosos (tots són més o menys creients, però volen que ella sigui una companya més i no una persona superior). Comprenen molt bé que el divendres a la nit vagi a la comunitat de religioses i s'hi quedi fins el dissabte a la tarda, i que, si algú vol fer el mateix, siguin aquestes unes hores obertes també per a cadascú, per anar a casa o a on vulgui.

El Matías és qui ha trobat el pis; l'hi deixen uns amics per un any a un preu simbòlic. És un baix allargat en un bloc dels anys cinquanta del segle passat, hi ha sis habitacions i dos banys. Males llengües diuen que fa molts anys va ser una comissaria, i que després va ser com una mena de residència de treballadors temporals. Caldrà pintar-lo, fer un repàs a fons. Mirar de trobar llits o semblants i tot el que necessita una casa. L’organitzador de tota aquesta moguda serà el mateix Matías. Hi ha acord que l’habitació més menuda serà un lloc de silenci i de meditació.

Prop de les tres de la matinada s’acaba la trobada. Sort que és divendres. Cadascú ja sap el que ha de fer. Diumenge en Matías tindrà les claus i aniran a veure la situació. Quan la Mònica 03 els ha acomiadat a tots i va a la seva comunitat, va escoltant dins seu un “Ai, ai, ai, en quin embolic m'he ficat!!!“.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.