Ho havia llegit en un llibre antic que estava mig amagat en un estant antic en una biblioteca molt antiga. Aquelles paraules el van impressionar i li va costar molt retrobar el llibre. Però aquell savi mai es desanimava en la recerca del que l’havia impressionat. I, per fi, aquell matí de dijous va retrobar el llibre antic i l’escrit.
Comença a llegir després de posar-se les ulleres de vista cansada i mentre ho fa es va dient a si mateix: Aquesta és una qüestió de gran actualitat, de rabiosa actualitat. Són els deu manaments o deu reflexions sobre la virtut de la misericòrdia.
Els 10 manaments de la misericòrdia
1.-Obertura a la realitat. Estar assabentat; ulls oberts. Res de tancament sobre un mateix.
2.-Deixar-se impactar pels que pateixen. No resistir als impactes.
3.-No donar-los l'esquena. Quina temptació, la de girar la cara!
4.-Superació del pessimisme. “No hi ha res a fer”: absurda excusa que provoca i justifica la inacció.
5.-Respondre personalment i socialment en l’àmbit de la proximitat: família, amistats, barri, parròquia...
6.-També de cara als que són lluny. Són persones, fills i filles de Déu amb els mateixos drets humans.
7.-Tenir esperança. És possible anar canviant la societat.
8.-Creure que petites coses són importants. I tant! Si no comencem per elles, no hi ha garantia.
9.-Canviarem la societat des de baix. A dalt es defensen les posicions.
10.-Moure'ns en el dinamisme de Déu. El dinamisme de Déu ens crida a sumar el nostre esforç i modesta aportació.
No et pensis que la misericòrdia és una actitud, una virtut que no cal treballar. Hem de treballar-la: pregant, actuant, amb altres, i amb molta, sí, molta fe.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.