El cicle electoral ha començat. Les primeres votacions ens obliguen a una acció responsable: A qui votaré? És la pregunta obligada. Però el que jo els proposo és una pregunta més compromesa encara: A qui votaré des de la perspectiva de la meva fe?
La fe és una experiència transformadora de la vida humana i com experiència transformadora podem afirmar que és una experiència central a la vida de cada persona.
La fe és una experiència que abasta la totalitat de l’ésser humà i dins d’aquesta totalitat hem d’incloure la nostra decisió de vot.
Ens hem de deixar influir per la nostra ideologia? Ens podem preguntar. La resposta és obvia: sens dubte. Però la ideologia ha d’estar matisada per la nostra experiència de fe per no caure en el parany de contradir-nos a nosaltres mateixos i per no caure en la temptació que la nostra sigui una fe de diumenges.
Ara més que mai tenim més opcions polítiques.
Ara més que mai tenim la temptació de quedar-nos a casa defraudats per tanta corrupció i prepotència.
Votar o no votar és una primera decisió.
Escollir a qui votar és la segona decisió que hem de prendre.
Però abans de prendre aquestes dues decisions hem de fer un exercici des de la fe: qui afavoreixo i qui perjudico amb el meu vot?
Estic defensant, amb el meu vot, el que els diumenges es predica des del púlpit de la meva Comunitat local?
Potser hi ha qui pugui pensar que és una pregunta impertinent, innecessària o, fins i tot, imprudent.
Cadascú està en la seva llibertat de pensar el que cregui que hagi de pensar.
Jo soc dels qui recomana que cada creient es faci aquesta pregunta abans de plantejar-se si ha d’anar a votar o a qui ha de votar.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.