Per una DG d’Afers Religiosos Plural

 

El país ha canviat. El país ha canviat religiosament. El president Pujol va ser el primer en adonar-se’n. El Consell Evangèlic de Catalunya li havia plantejat la necessitat d’una Direcció General d’Afers Religiosos i el President Pujol va saber escoltar i la va impulsar. Els governs que l’han seguit han mantingut aquesta Direcció General demostrant la seva sensibilitat sobre el tema.
Ara cal fer un nou pas endavant.
Tal i com el President Pujol va fer en el seu dia.
Ara cal no només, mantenir l’actual Direcció General d’Afers Religiosos sinó, ampliar la seva sensibilitat. El nou director o directora general ha de ser una persona que compti amb el suport de les principals confessions religioses del país. El seu projecte ha de recollir el que aquestes mateixes confessions han estat dibuixant en els darrers anys. El seu equip ha d’integrar la sensibilitat i la participació d’aquestes mateixes confessions. I, per no fer-ho gaire llarg, s’ha de cercar el consens. Aquesta és una qüestió prou important com perquè abans de fer qualsevol nomenament s’escolti als principals implicats, sense que això signifiqui desdibuixar, com no pot ser d’altre manera, la plena competència i autonomia del Govern per prendre les decisions que li són pròpies.
Si fa uns anys el President Pujol va marcar la diferència impulsant la Direcció General d’Afers Religiosos, a l’alçada de l’any 2011, la diferència s’ha d’emmarcar en una manera d’anomenar el o la responsable d’aquesta Direcció General i en una nova manera de dissenyar el seu equip. Les tres paraules que han de marcar aquesta diferència són: consens, pluralitat i integració de les minories religioses del país.
Si ho fem d’aquesta manera s’aconseguirà l’efecte desitjat. S’aconseguirà la col·laboració de totes les Confessions per fer possible el que el país necessita: un Pacte Nacional per la Normalització Religiosa.
I qui tingui orelles, que escolti.