Un model relacional de cooperació

Estem a les portes d’un canvi de paradigma. Els senyals ens indiquen que molt aviat les institucions catalanes implicades aplicaran un model basat en el pluralisme religiós. Encara no és una realitat. De moment és una realitat anunciada i com a tal l’hem de viure però aquest anunci ja ens porta un signe que ens omple d’esperança.
I mentre l’anunci es fa realitat nosaltres seguim caminant per encarar el pròxim revolt sense treure l’ull del retrovisor que ens ha d’anunciar el dia en el que es faci realitat el pluralisme religiós anunciat.
El camí de la Llibertat Religiosa, com la vida, està ple de revolts i el pròxim ens anuncia que ara toca encarar les relacions institucionals a nivell municipal. Ara, just abans de les pròximes eleccions locals.
A la majoria de municipis ens trobem amb una doble realitat.
Per una banda, els responsables politics i tècnics han d’encarar el fet que, en els darrers anys, han sorgit tot un seguit de centres de culte nous. Fins fa poc no havien estat gaire atents ni tan sols als centres de culte que, des de feina anys i anys, estaven presents en el seu municipi. I, gairebé de sobte, ara es troben que han de gestionar una nova i desconeguda realitat.
Per una altra banda, la majoria dels dirigents de les Comunitats Religioses Minoritàries arrelades des de fa anys no han aconseguit fer forat en el seus Municipis on pràcticament la relació amb els politics i tècnics ha estat inexistent degut a la indiferència amb la que se’ls ha tractat.
En la majoria dels casos han viscut mútuament d’esquena l’Ajuntament i les Comunitats Religioses Minoritàries.
Però la història ens ajuda a conèixer la realitat i tanmateix el què la fa avançar és no encallar-se en el passat.
Així ho ha entès l’Ajuntament de Coslada, Madrid, on s’ha endegat un nou model de relació plurireligiosa basat en la cooperació.
Si haguéssim de posar un nom per descriure el model parlaríem de triangulació.
En aquest Ajuntament el què han fet ha estat prendre la iniciativa i començar a treballar la realitat a un doble nivell. Per una banda, han entrat en contacte directament amb les Comunitats implicades i, per una altra, han entrat en contacte amb les corresponents institucions de les què s’ha dotat cada confessió. D’aquesta manera han establert un diàleg:  Ajuntament - Comunitats Locals - Institucions Confessionals que els ha començat a donar el fruit esperat: la necessària cooperació.
Gràcies a Déu, a casa nostra, les respectives Confessions Religioses des de fa anys, de manera desigual i cadascuna segons la seva pròpia manera de ser, s’han dotat d’Institucions prou representatives.
Aquest és un avantatge comparatiu que ens pot ajudar, i molt, a encarar aquest nou revolt: el de la gestió plurireligiosa a nivell local.
La triangulació ens ha d’ajudar en la gestió d’una realitat on el model que retenim en l’imaginari col·lectiu, una església centralitzada i jerarquitzada, no representa el nou fenomen religiós.
La gestió d’aquest nou fenomen s’ha de fonamentar en el diàleg, la participació institucional i democràtica.

Ara cal començar a picar pedra fins que es comenci a acceptar el model proposat.