Sant Medir romà

 

Plou insistentment, a Roma, mentre Benet XVI rep els fidels en l’audiència general dels dimecres. A la catequesi el papa parla de sant Francesc de Sales, que deia “Déu és el Déu del cor humà”.
 
Mentrestant, des de Barcelona, la meva germana mitjana m’avisa en un missatge que som a la vigília de sant Medir*. I torno als meus dies d’infància a Gràcia, i al ressò dels tambors que anunciaven el pas dels forners i pastissers a cavall carregats de caramels.
 
Lluny de Gràcia, sempre plou per sant Medir.
 
“Déu és el sol del qual fins i tot la nit és misteriosa revelació” continua el papa citant sant Francesc de Sales en la seva catequesi.
 
Si la nit pot revelar misteriosament Déu com a sol, també n’és revelació lluminosa i sorprenent aquesta pluja incessant del meu sant Medir romà.
 
 
 
* Diu la tradició que Sant Medir era un pagès cristià que va viure a començaments del segle IV a Barcelona, al voltant d’on hi ha l’ermita que porta el seu nom. Va morir màrtir durant les persecucions de l’emperador Dioclecià.
 
L’any 1828 el forner Josep Vidal i Granés, del carrer Gran de Gràcia, devot de sant Medir, va fer-li una promesa: si per intercessió seva es curava d’una greu malaltia, cada any peregrinaria a l’ermita del sant el dia de la seva festa, el 3 de març. I ho faria proclamant públicament la gràcia rebuda. Un cop guarit, va complir la promesa. En pocs anys aquella peregrinació va esdevenir un romiatge en el qual participaven moltes colles del barri, i és una tradició que s’ha mantingut des d’aleshores. Les colles es desplacen a l’ermita en cavall, carro o vehicle i mentre desfilen pels carrers del barri van llançant caramels i dolços per als infants.

Comentaris

Per a la Marta.

Doncs enguany aquí a la república independent de Gràcia (Barcelona) tenim una celebració de Sant Medir tota passada per aigua.

Jo només sóc gracienc de residència des de finals de 1982 per haver-me casat amb una gracienca de tota la vida, però també me la sento propera aquesta festa.