Les primaveres i les tristors

Malgrat la plena Pasqua.
Malgrat l’escampall de llum.
Malgrat els dos gols del Messi.
Malgrat la sorpresa d’una cafetera fumejant.
Malgrat, malgrat, malgrat...
Heus aquí, aquest matí, a primera hora, la tristor.  
 
 
Tristor, no t’esperava.
D’on vens?
No tens raó de ser aquí. No t’he convidat.
Qui t’ha obert la porta?
La primavera?
Doncs ja te’n pots anar immediatament.
Fora!
No et facis la mandrosa,
no intentis seduir-me,
no et facis la desvalguda.
No em vinguis amb raonaments,
ni amb motivacions hormonals.
No et vull escoltar, Tristor.
 
 
Et conec, em vols presonera.
Jo et plantaré cara.
Et conec, vols ser tu la reina del meu cor.
Vols fer fora el Rei dels reis.
Però no em rendiré als teus encants
de bruixa disfressada d’àngel desvalgut.
No cauré en el teu parany, Tristor.
 
 
 
Que no vols marxar?
Doncs...
Queda’t, si així ha de ser.
Però hauràs d’espavilar-te tota sola.
No et donaré les claus de casa.
No.
No et faré un tron,
ni et donaré un ceptre,
ni et rendiré homenatges.
No et banyaré amb sals,
ni et pentinaré,
ni et donaré llençols de fil.
No et serviré el cafè,
ni saciaré la teva set,
ni et besaré, Tristor.
 
No ballaré per tu.
 
Ni ploraré per mi.
 
 
 

Comentaris